Art i memòria al fons contemporani del Morera

17 ABRIL, 2023

Lorem ipsum dolor sit amet— Carlota Subirós Bosch

La lluita dels pagesos de Montagut, a Alcarràs, va ser un dels esdeveniments que va marcar les darreres dècades del segle XX a Lleida. Un conflicte social que va prendre protagonisme als mitjans de comunicació especialment durant els anys 80 i principis dels 90 quan el desallotjament dels parcers que treballaven aquelles terres es va fer efectiu amb unes grans actuacions policials.

Aquella lluita per la terra és un capítol de la història social de Lleida, del Segrià i de Catalunya. Una part de la història contemporània que ha quedat impresa de forma analògica a Les lluitadores de la terra, un reportatge fotogràfic que Esther Remacha (Lleida, 1965) va realitzar aleshores per al Diari de Lleida i que l’any passat es va incorporar a la col·lecció del MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida.

Una sèrie de fotografies que retraten un conflicte universal repetit al llarg dels temps arreu del món: la disputa pel dret a existir i conrear la terra de les petites explotacions familiars davant del poder que representen les grans empreses agroalimentàries.

L’any 2022 el Morera també va incorporar 292 polaroids de la sèrie Lo país de Maialussa de l’artista Àngel Jové (Lleida, 1940). Unes fotografies que Jové va realitzar l’any 1989 quan, juntament amb Carles Hac Mor i Benet Rossell, van viatjar durant deu dies per les terres de la Franja i el sud de Ponent i van generar el projecte ‘Lo país de Maialussa’.

Les fotografies de Jové juntament amb un vídeo de Benet Rossell, Lo pedrís, i un text de Carles Hac Mor, Lo país de Maialussa, constitueixen el projecte a tres veus d’aquell viatge iniciàtic dels artistes contemporanis.

Àngel Jové. Lo país de Maialussa, 1989

 

I seguint l’aposta del museu per ampliar la presència d’obra fotogràfica a la col·lecció enguany també s’hi ha sumat l’artista Ignasi Prat (Sant Esteve de Palautordera, 1981) amb quatre fotografies de la sèrie El mundo de los vencedores (2012-2014). Es tracta d’un projecte d’arqueologia del franquisme amb el propòsit de fotografiar les residències dels personatges més rellevants de la cúpula dels diferents governs franquistes.

 

Més formats dins l’art contemporani

La col·lecció del Morera també ha ampliat el fons dedicat als nous formats d’art contemporani. Per una banda, s’ha incorporat l’artista Marga Ximenez (Barcelona, 1950) amb la instal·lació escultòrica de Llibres i Llars creada el 2017 sota l’heterònim de Sergio Galan, on l’artista recrea una biblioteca que conté uns llibres tous, fets de vida i robes reciclades, col·locats en armaris. Una peça que ens parla de la gent gran, allotjada en residències de forma ordenada, sense deixar marge a les seves vivències, sense poder situar-se i gestionar l’inevitable diàleg amb les altres generacions.

I, per altra banda, la instal·lació audiovisual Bernat Pescaire escoltant a Suso (2022) d’Alba Garcia Corral (Madrid, 1977). Es tracta d’una producció on la programació dialoga amb l’univers sonor del músic i compositor Suso Saiz. La gràfica i el codi generatiu es converteixen en els pinzells de l’artista qui genera un imaginari d’una riquesa cromàtica aclaparadora i esbossos que es ramifiquen creant figures improbables que remeten al territori on viu actualment l’artista, el Delta de l’Ebre.

Totes les adquisicions, de fotografia i de nous formats, han estat possibles gràcies als Dipòsits de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de la Generalitat de Catalunya.