Any Viñés

Organitzat conjuntament amb l’Auditori Municipal Enric Granados

A la seva partitura, de tan sols 152 notes, Satie va estampar una indicació intrigant i llegendària: “Per tocar 840 vegades seguides…”. Així, allò que plantejava el compositor no era una peça musical a l’ús, sinó una experiència radical que, si es dugués a terme, transformaria tant qui toqués aquesta música com qui l’escoltés.

Vexations d’Erik Satie és una obra clau en la història de la música i l’art sonor, coneguda per la seva repetició extrema. La performance de 14 hores imagina què hauria passat si Ricard Viñes, amic i defensor de Satie, hagués interpretat aquesta peça enigmàtica. La seva amistat i col·laboració van ser essencials per difondre la música de Satie.

Erik Satie

Joan Bagés interpreta les 840 repeticions al piano, mentre el Quartet Prysma transforma el paisatge sonor. Aquesta experiència col·lectiva converteix la repetició en memòria i resistència. És una invitació a viure la fascinació sonora que Vexations ha despertat en generacions d’autors posteriors, alhora que reconeix la influència decisiva de Ricard Viñes en la difusió i la creació musical del segle XX.

Vexations és una de les composicions més enigmàtiques i sorprenents de la història de la música. Escrita per Erik Satie cap al 1893, després d’una intensa relació de sis mesos amb la pintora Suzanne Valadon, la partitura manuscrita tan sols consta de quatre ratlles de música i no s’indica cap instrument. Al manuscrit tan sols hi ha una indicació de tempo —Très lent (molt lent)— i una inscripció misteriosa, adreçada a l’intèrpret: “Per tal de tocar aquest motiu 840 vegades seguides, seria recomanable preparar-se prèviament, i en el silenci més profund, mitjançant immobilitats serioses”. Tocar el fragment 840 vegades seguides sense parar comporta que l’execució total de l’obra arribi a durar entre catorze i vint-i-quatre hores, o més.

L’obra no es va editar ni es va interpretar mai en temps de Satie. Fou John Cage qui la va donar a conèixer l’any 1963 a Nova York amb una interpretació en què van participar fins a deu pianistes.

Aquesta obra minimalista és el primer experiment d’una música completament erràtica, de dissonància contínua i sense cap direccionalitat que explora el silenci, la introspecció, la resistència, la immobilitat i la contemplació. Una experiència hipnòtica on el temps deixa d’existir i que voreja l’estat de trànsit. Considerada durant molt temps com una obra impracticable, molt pocs artistes s’atreveixen a enfrontar-se en solitari al repte de convertir aquelles quatre ratlles en so.

Amb aquesta iniciativa, l’Any Ricard Viñes es vol sumar a la commemoració del centenari de la mort de Satie, el 1925. Satie va ser un compositor molt proper al pianista lleidatà, qui va ser un amic fidel i es va implicar de valent en les estrenes i la difusió de la seva obra per a piano. De fet, Viñes fou el detonant de l’etapa més fructífera de Satie. No és agosarat pensar que sense la complicitat de Viñes, Satie no hagués arribat a escriure bona part de la seva obra per a piano.