Sala d'exposicions temporals
Muriel Gómez i Joan M. Minguet
5 €
La mostra es basa en un recerca exhaustiva en arxius públics i privats, i recollirà de forma sintètica la ingent activitat de Club 49.
La vida cultural sota la dictadura franquista va ser una cursa d’obstacles per aquells que, en els temps de la República, havien ensumat la modernitat. De cop i volta, la victòria militar del feixisme va aturar tots els processos d’obertura cultural que havien superat els marcs del noucentisme. La República i, sobretot, els anys de guerra van accelerar aquells processos, però es van estroncar precipitadament. Aquesta modernitat havia tingut, en els anys trenta, diverses maneres de desplegar-se i des de totes les classes socials. La petita burgesia de Barcelona va llençar una iniciativa de grans repercussions: ADLAN (Amics De L’Art Nou) entre 1932 i 1936. l, després dels anys més durs de la dictadura, alguns dels protagonistes d’ADLAN van portar a terme una aventura de característiques similars, encara que vigilant de no molestar els dirigents franquistes: Club 49.
Club 49 va desplegar una activitat regular en el camp cultural entre 1949 i 1971, portant a terme més de 500 activitats. l, tal com havien fet en els anys d’ ADLAN, amb uns comportaments plens de modernitat, encara que fos una modernitat vigilada: van mantenir una col·laboració intensa amb entitats que ja estaven arrelades en la vida cultural: el Hot Club Jazz, la Sala Gaspar, els Instituts de cultura de països democràtics..; van programar actes que contemplaven tot l’arc cultural, sense distincions de rang o prestigi: de la música clàssica al jazz, de la pintura dels grans noms a la dels autors emergents, de la fotografia al vídeo, van realitzar actes en llocs públics, però també en cases particulars; van centrar els seus actes a la ciutat de Barcelona, però sense deixar de realitzar incursions en d’altres indrets del territori català.
La mostra es basa en un recerca exhaustiva en arxius públics i privats, i recollirà de forma sintètica la ingent activitat de Club 49, mostrant les seves targes d’invitació, la seva vida interna, però sobretot reconstruint algunes de les activitats que van programar aquells anys. Amb això, podrem analitzar, tant en la pròpia exposició com en la publicació que s’editi, les dificultats que van tenir aquells personatges per a mantenir viva una modernitat cultural en els temps obscurs de la dictadura franquista.
La mostra es basa en un recerca exhaustiva en arxius públics i privats, i recollirà de forma sintètica la ingent activitat de Club 49.
La vida cultural sota la dictadura franquista va ser una cursa d’obstacles per aquells que, en els temps de la República, havien ensumat la modernitat. De cop i volta, la victòria militar del feixisme va aturar tots els processos d’obertura cultural que havien superat els marcs del noucentisme. La República i, sobretot, els anys de guerra van accelerar aquells processos, però es van estroncar precipitadament. Aquesta modernitat havia tingut, en els anys trenta, diverses maneres de desplegar-se i des de totes les classes socials. La petita burgesia de Barcelona va llençar una iniciativa de grans repercussions: ADLAN (Amics De L’Art Nou) entre 1932 i 1936. l, després dels anys més durs de la dictadura, alguns dels protagonistes d’ADLAN van portar a terme una aventura de característiques similars, encara que vigilant de no molestar els dirigents franquistes: Club 49.
Club 49 va desplegar una activitat regular en el camp cultural entre 1949 i 1971, portant a terme més de 500 activitats. l, tal com havien fet en els anys d’ ADLAN, amb uns comportaments plens de modernitat, encara que fos una modernitat vigilada: van mantenir una col·laboració intensa amb entitats que ja estaven arrelades en la vida cultural: el Hot Club Jazz, la Sala Gaspar, els Instituts de cultura de països democràtics..; van programar actes que contemplaven tot l’arc cultural, sense distincions de rang o prestigi: de la música clàssica al jazz, de la pintura dels grans noms a la dels autors emergents, de la fotografia al vídeo, van realitzar actes en llocs públics, però també en cases particulars; van centrar els seus actes a la ciutat de Barcelona, però sense deixar de realitzar incursions en d’altres indrets del territori català.
La mostra es basa en un recerca exhaustiva en arxius públics i privats, i recollirà de forma sintètica la ingent activitat de Club 49, mostrant les seves targes d’invitació, la seva vida interna, però sobretot reconstruint algunes de les activitats que van programar aquells anys. Amb això, podrem analitzar, tant en la pròpia exposició com en la publicació que s’editi, les dificultats que van tenir aquells personatges per a mantenir viva una modernitat cultural en els temps obscurs de la dictadura franquista.
Sala d’exposicions
