La Nit de Museus

En el marc de la Nit dels Museus 2026 i de la mostra “Contrapastoral. Art I Pagesia”, el MORERA organitzapresenta l’acció “Cadira. De la natura a la mesura” de Pep Aymerich.

En aquesta acció Pep Aymerich construeix una cadira a partir d’un tronc de castanyer fent servir eines i tècniques tradicionals. La senzillesa i l’eficàcia amb què les fa treballar i les endreça en el banc de fuster i en el cavallet creat per aquesta acció, juntament amb la cura que té del cos i dels gestos intrínsecs a l’utilitzar-les, conviden l’espectador a gaudir de l’acció en un tempo eloqüent marcat pel ritme constant, directe i harmoniós que genera la complicitat i el desig de veure’n el resultat final. L’ofici i l’artista, doncs, fusiona l’equilibri que va de la natura a la mesura. 

Cadira es desplega com una peça a l’escenari, una dramatúrgia precisa conduïda pels sorolls percussors i per la presència de la matèria i d’un cos productor. Pep Aymerich ha assajat detingudament el desplaçament del seu cos a l’espai i el seu diàleg amb la fusta. Força, destresa, eficàcia, equilibri, cadència. Amb una gran economia de gestos, ha tingut molta cura en pausar i seqüenciar els moviments perquè l’espectador sàpiga, en tot moment, en quin punt del procés ens trobem. Tot i que sigui amb la mirada, també l’espectador assumeix la complexitat del trajecte i les múltiples decisions que aquest requereix. És així com la complicitat amb un procés de resultat anunciat és absoluta. Cadira avança com un mantra, com una meditació que et dóna temps per pensar sobre el fer i sobre la necessitat de mirar novament els objectes. Mentre assistim al procés físic d’elaborar una cadira, les fronteres entre producció, escenografia, performance, tècnica, art i ofici es dilueixen per deixar-nos en un lloc nou, alguna cosa com un nou paradigma. Quan ja fa anys que hem confiat la nostra capacitat productora d’objectes a la lògica estricta i distant de la màquina, retornar-la a l’acció immediata i física d’un cos només pot quedar adscrit a l’àmbit de la pràctica artísti-ca. És aquesta la perplexitat i la bellesa concep-tual que genera l’acció Cadira. 

Pep Aymerich

S’inicia en el món de l’art durant els anys 80 de manera autodidacta i ha anat treballant en diferents disciplines artístiques com la performance, el videoArt, l’escultura, la instal·lació i últimament també en l’escenografia d’obres de teatre i dansa. Com a fuster ebenista, “Cadira” és la primera obra en què explícitament fusiona art i ofici. De la continua recerca en el coneixement espiritual de l’ésser humà en resulta una empremta de caràcter introspectiu que és comuna al llarg de la seva obra i trajectòria. El coneixement profund que té de materials com la fusta, la cera i la pedra li donen autoritat per poder posar-los al servei de la creació de l’obra. Des del 1986 ha fet diverses accions i exposicions a Girona, Barcelona, Madrid, França i Londres. Va rebre el 1r Premi d’ Escultura a la IV Biennal de Girona, el 1r Premi d’ Escultura pública a Banyoles i també a Celrà.

Accés lliure fins a completar aforament