Performance de la col·lecció del Museu

Organitzat conjuntament amb el Teatre municipal de l’Escorxador

Aimar Pérez Gali, ballarí, coreògraf i pedagog, Aimar Pérez Galí és un professional de la dansa contemporània que ha desenvolupat una línia de recerca al voltant del moviment, de la dansa i de la seva història que l’ha fet entrar per la porta gran a l’escena de les arts visuals. Des de la convicció que el ballarí no és únicament el traductor que interpreta el text del coreògraf, Pérez Galí es considera un subjecte que genera discurs en la seva pràctica, on la recerca sobre la història de la dansa, el rol dels ballarins i la seva vessant més humana també hi juguen un paper fonamental. 

A diferència de la crítica tradicional en què el subjecte desenvolupa la seva pràctica sobre un objecte d’estudi, en aquest treball la simultaneïtat del discurs físic i intel·lectual coincideix amb la mateixa persona: el ballarí. La crítica s’expressa mitjançant el cos i per tant suada. Amb aquesta proposta s’intenta posar èmfasi en l’alteritat d’aquest llenguatge quinestèsic alhora que es desplega una anàlisi crítica sobre com s’ha construït històricament la figura del ballarí com a subjecte de subalternitat, subjecte mut sense capacitat d’agència ni veu política.

Un treball d’Aimar Pérez Galí amb el suport de Mar Medina, Paul B. Preciado, Jaime Conde-Salazar i la comunitat suada, que ara s’actualitza, deu anys després de la serca creació.

La performance va ser adquirida amb motiu de la X Biennal Leandre Cristòfol (2017) organitzada pel Centre d’Art La Panera de Lleida