Montse Frisach
5 €
Sis obres d’art, provinents de fons de galeries de l’associació Galeries d’Art de Catalunya (GAC), conviuen durant unes setmanes amb les obres de la col·lecció permanent del MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. Són obres, de diverses disciplines i èpoques, que dialoguen amb peces concretes o que comparteixen la temàtica d’un àmbit i creen connexions estètiques i conceptuals i trobades inaudites al llarg de l’itinerari del Museu.
En el recorregut de les Visites inesperades al MORERA es barregen obres de contingut social amb altres que dialoguen de manera més formal amb la col·lecció del Museu.
La tercera edició de Visites inesperades és un projecte concebut per Galeries d’Art de Catalunya, en el marc de la Setmana de l’Art, un esdeveniment organitzat per aquesta associació. L’esdeveniment té lloc simultàniament al Museu de Montserrat, al Museu d’Art de Girona i al MORERA, amb sis obres per museu que s’infiltren a les col·leccions permanents.
Les 18 obres seleccionades són una prova de la diversitat i riquesa de la quarantena de les galeries associades, amb propostes molt diferents que van des de l’art antic fins a l’art modern i contemporani. Per aquesta raó, en l’itinerari que proposa Visites inesperades hi ha obres d’estils diferents i artistes de diverses generacions.
La petita instal·lació de l’artista Charo Corrales (Imaginart Gallery) reivindica el treball artesanal, el brodat, típicament realitzat per dones i invisibilitzat al llarg de la història, que dialoga amb el quadre de les planxadores de Carles Llobet Raurich.
En l’àmbit dedicat a l’art relacionat amb la Guerra Civil, s’hi ha afegit un dibuix de Juli González datat el 1939 (Artur Ramon Art), que representa a la pagesa Montserrat, una figura recurrent en l’obra de l’artista en aquest període, que simbolitza la resistència al feixisme.
L’elegant autoretrat de la fotògrafa Lídia Vives (Espai Cavallers) acompanya els dibuixos de Xavier Gosé. La geometria de la pintura de Dominica Sánchez (Pigment Gallery) s’ha infiltrat entre les recerques sobre l’espai d’Antoni Abad i Jesús Mauri, mentre que l’escultura mòbil del suís Lukas Ulmi (Villa del Arte Galleries), hereva de l’avantguarda, ho fa entre les obres de Leandre Cristòfol. En canvi, el minimalisme de la natura morta de Pere Formiguera (La GaLeRia Batlle Argimon) contrasta amb el majestuós barroquisme del bodegó de Marina Núñez.
Sis obres d’art, provinents de fons de galeries de l’associació Galeries d’Art de Catalunya (GAC), conviuen durant unes setmanes amb les obres de la col·lecció permanent del MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. Són obres, de diverses disciplines i èpoques, que dialoguen amb peces concretes o que comparteixen la temàtica d’un àmbit i creen connexions estètiques i conceptuals i trobades inaudites al llarg de l’itinerari del Museu.
En el recorregut de les Visites inesperades al MORERA es barregen obres de contingut social amb altres que dialoguen de manera més formal amb la col·lecció del Museu.
La tercera edició de Visites inesperades és un projecte concebut per Galeries d’Art de Catalunya, en el marc de la Setmana de l’Art, un esdeveniment organitzat per aquesta associació. L’esdeveniment té lloc simultàniament al Museu de Montserrat, al Museu d’Art de Girona i al MORERA, amb sis obres per museu que s’infiltren a les col·leccions permanents.
Les 18 obres seleccionades són una prova de la diversitat i riquesa de la quarantena de les galeries associades, amb propostes molt diferents que van des de l’art antic fins a l’art modern i contemporani. Per aquesta raó, en l’itinerari que proposa Visites inesperades hi ha obres d’estils diferents i artistes de diverses generacions.
La petita instal·lació de l’artista Charo Corrales (Imaginart Gallery) reivindica el treball artesanal, el brodat, típicament realitzat per dones i invisibilitzat al llarg de la història, que dialoga amb el quadre de les planxadores de Carles Llobet Raurich.
En l’àmbit dedicat a l’art relacionat amb la Guerra Civil, s’hi ha afegit un dibuix de Juli González datat el 1939 (Artur Ramon Art), que representa a la pagesa Montserrat, una figura recurrent en l’obra de l’artista en aquest període, que simbolitza la resistència al feixisme.
L’elegant autoretrat de la fotògrafa Lídia Vives (Espai Cavallers) acompanya els dibuixos de Xavier Gosé. La geometria de la pintura de Dominica Sánchez (Pigment Gallery) s’ha infiltrat entre les recerques sobre l’espai d’Antoni Abad i Jesús Mauri, mentre que l’escultura mòbil del suís Lukas Ulmi (Villa del Arte Galleries), hereva de l’avantguarda, ho fa entre les obres de Leandre Cristòfol. En canvi, el minimalisme de la natura morta de Pere Formiguera (La GaLeRia Batlle Argimon) contrasta amb el majestuós barroquisme del bodegó de Marina Núñez.
Sala d’exposicions
Sala d’exposicions
Sala d’exposicions
