Nou plast poemes és la publicació que uneix les creacions de l’escultor Leandre Cristòfol (Os de Balaguer, 1908 – Lleida, 1998) i les del poeta i escriptor Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999), dues de les figures que representen l’avantguarda artística de la postguerra a les terres de Ponent. En aquesta publicació es vinculen nou escultures amb nou poemes que relacionen la poesia concreta amb l’escultura experimental, dos llenguatges que van néixer fugint de les limitacions imposades durant els anys cinquanta i seixanta a l’Estat espanyol.

L’amistat entre les dues figures va animar diverses col·laboracions, però no va ser fins a la publicació del llibre Nou plast poemes, el 1965, que es va materialitzar un projecte compartit. L’obra va ser editada pel que seria, anys després, el segell editorial d’Agramunt Lo Pardal, i va esdevenir la primera publicació de poesia experimental de l’Estat.

Nou plast poemes és també un registre del pensament de l’època per part de dues figures de l’avantguarda, un reflex de la mirada de Cristòfol i Viladot sobre temes com l’església, la vida rural i la fugida de la norma a través de l’experimentació artística.