Exposició temporal  

Del 16 d’octubre de 2025 al 25 de gener de 2026 

Sota el títol, Palmira Puig. Perspectives revelades, s’articula una exposició retrospectiva dedicada a Palmira Puig Ximénez (Tàrrega, Lleida, 1912 – Barcelona, 1979), una de les principals fotògrafes catalanes a l’exili, que reuneix una acurada selecció de fotografies i material documental, que abasten la seva trajectòria des de principis dels anys trenta, acompanyades de fotografies del seu espòs i també fotògraf Marcel Giró, així com de treballs d’altres companys i companyes del moviment brasiler modern.

.

^{Sense títol, c. 1950 – Esperando a filha. c. 1950}

.

Palmira Puig va ser una fotògrafa catalana que va viure al Brasil i que va formar part del Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB), una agrupació força important internacionalment que va impulsar un moviment que reivindicava la fotografia com una expressió artística autònoma. Més enllà de la seva tasca com a publicista a l’Estúdio Giró Palmira Puig, juntament amb el seu marit i també fotògraf Marcel Giró, va desenvolupar una fotografia que cercava l’expressió artística amb un llenguatge propi. La figura humana i el seu entorn s’inscrivien en el “nou figurativisme” sorgit a finals dels anys cinquanta a l’Escola Paulist, denominació que va rebre el grup que practicava una fotografia moderna dins del FCCB.

Palmira Puig va ser una de les dones que més vegades va participar en les exposicions nacionals i internacionals de l’entitat, juntament amb Gertrudes Altschul, Barbara Mors, Dulce G. Carneiro, Menha S. Polacov, Maria Helena S. Valente da Cruz i Alice A. Kanji. Eren poques, molt poques, per comparació amb el nombre i el prestigi que van assolir els seus col·legues masculins, que sovint eren els seus marits. Tanmateix, van abraçar la modernitat i van assimilar el llegat de l’avantguarda d’entreguerres que havia dut a Amèrica la important colònia d’exiliats centreeuropeus.

Palmira Puig, coneguda també al Brasil com a Palmira Giró, va néixer el 1912 a Tàrrega (Lleida) en una família de forta tradició cultural i intel·lectual. Va estudiar peritatge mercantil i durant la Guerra Civil va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya.

El 1942 es va casar per poders amb Marcel Giró (Badalona, 1913 – Mira-sol, 2011) i el mateix any va viatjar a Colòmbia per reunir-se amb ell. Poc després es van instal·lar a São Paulo, on van viure durant 30 anys. Al Brasil, Marcel Giró va reprendre la seva afició per la fotografia i el 1953 van obrir Estúdio Giró. Tots dos van ser membres destacats del que es va conèixer com a Escola Paulista. Aquest moviment, pioner de la fotografia moderna al Brasil, va néixer al voltant del Foto Cine Clube Bandeirante als anys 50. Aquest grup es va començar a qüestionar el pictorialisme i va incorporar l’estètica moderna a la fotografia brasilera.

El 1956, Palmira Puig va ser la primera dona acceptada com a membre del Foto Cine Clube Bandeirante de São Paulo, i hi va exposar algunes de les seves fotografies, juntament amb Gertrudes Altschul, Menha S. Polacow, Barbara Mors i Dulce G. Carneiro.

L’obra de Palmira Puig-Giró s’articula en l’experimentació i audàcia del tractament que atorgava a les seves imatges en blanc i negre. El corpus més important de la seva obra es caracteritza per la poesia i l’elegància que destil·len les seves natures mortes, paisatges i retrats. Una gran delicadesa amara sempre les seves fotografies. La figura humana i el seu entorn s’inscriuen en el nou figurativisme sorgit a finals dels anys cinquanta amb l’Escola Paulista..

Exposició temporal  

Del 16 d’octubre de 2025 al 25 de gener de 2026 

Sota el títol, Palmira Puig. Perspectives revelades, s’articula una exposició retrospectiva dedicada a Palmira Puig Ximénez (Tàrrega, Lleida, 1912 – Barcelona, 1979), una de les principals fotògrafes catalanes a l’exili, que reuneix una acurada selecció de fotografies i material documental, que abasten la seva trajectòria des de principis dels anys trenta, acompanyades de fotografies del seu espòs i també fotògraf Marcel Giró, així com de treballs d’altres companys i companyes del moviment brasiler modern.

.

^{Sense títol, c. 1950 – Esperando a filha. c. 1950}

.

Palmira Puig va ser una fotògrafa catalana que va viure al Brasil i que va formar part del Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB), una agrupació força important internacionalment que va impulsar un moviment que reivindicava la fotografia com una expressió artística autònoma. Més enllà de la seva tasca com a publicista a l’Estúdio Giró Palmira Puig, juntament amb el seu marit i també fotògraf Marcel Giró, va desenvolupar una fotografia que cercava l’expressió artística amb un llenguatge propi. La figura humana i el seu entorn s’inscrivien en el “nou figurativisme” sorgit a finals dels anys cinquanta a l’Escola Paulist, denominació que va rebre el grup que practicava una fotografia moderna dins del FCCB.

Palmira Puig va ser una de les dones que més vegades va participar en les exposicions nacionals i internacionals de l’entitat, juntament amb Gertrudes Altschul, Barbara Mors, Dulce G. Carneiro, Menha S. Polacov, Maria Helena S. Valente da Cruz i Alice A. Kanji. Eren poques, molt poques, per comparació amb el nombre i el prestigi que van assolir els seus col·legues masculins, que sovint eren els seus marits. Tanmateix, van abraçar la modernitat i van assimilar el llegat de l’avantguarda d’entreguerres que havia dut a Amèrica la important colònia d’exiliats centreeuropeus.

Palmira Puig, coneguda també al Brasil com a Palmira Giró, va néixer el 1912 a Tàrrega (Lleida) en una família de forta tradició cultural i intel·lectual. Va estudiar peritatge mercantil i durant la Guerra Civil va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya.

El 1942 es va casar per poders amb Marcel Giró (Badalona, 1913 – Mira-sol, 2011) i el mateix any va viatjar a Colòmbia per reunir-se amb ell. Poc després es van instal·lar a São Paulo, on van viure durant 30 anys. Al Brasil, Marcel Giró va reprendre la seva afició per la fotografia i el 1953 van obrir Estúdio Giró. Tots dos van ser membres destacats del que es va conèixer com a Escola Paulista. Aquest moviment, pioner de la fotografia moderna al Brasil, va néixer al voltant del Foto Cine Clube Bandeirante als anys 50. Aquest grup es va començar a qüestionar el pictorialisme i va incorporar l’estètica moderna a la fotografia brasilera.

El 1956, Palmira Puig va ser la primera dona acceptada com a membre del Foto Cine Clube Bandeirante de São Paulo, i hi va exposar algunes de les seves fotografies, juntament amb Gertrudes Altschul, Menha S. Polacow, Barbara Mors i Dulce G. Carneiro.

L’obra de Palmira Puig-Giró s’articula en l’experimentació i audàcia del tractament que atorgava a les seves imatges en blanc i negre. El corpus més important de la seva obra es caracteritza per la poesia i l’elegància que destil·len les seves natures mortes, paisatges i retrats. Una gran delicadesa amara sempre les seves fotografies. La figura humana i el seu entorn s’inscriuen en el nou figurativisme sorgit a finals dels anys cinquanta amb l’Escola Paulista..