Exposició temporal  

Del 12 de març al 31 de maig de 2026 

El projecte expositiu vol interpretar des del camp de l’art i de la cultura, totes les greus problemàtiques que arrossega la pagesia catalana.

En la literatura, la pintura o en altres manifestacions artístiques, el gènere pastoral és el que idealitza la vida camperola, pagesa. La visió bucòlica del món rural català , sovint construïda des de les ciutats, ha originat un imaginari moltes vegades equivoc i estrafet d’una realitat molt més complexa del que imaginem. En aquesta exposició, s’evidencien les complexitats de la realitat pagesa del país mitjançant representacions visuals dels contextos rurals de Catalunya des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. La mostra s’organitza en diferents àmbits on les obres històriques dialoguen amb peces actuals, creant contrapunts i tensions (contra pastorals) que ens permeten veure, mitjançant l’art, una evolució gairebé antropològica, alhora que crítica, sobre els darrers 150 anys d’una part del món rural català

Aquest projecte vol llegir i interpretar des del camp de l’art i de la cultura, en general, totes les greus problemàtiques que arrossega la pagesia catalana i totes les seves conseqüències: l’abandonament del camp, l’hegemonia de les explotacions intensives, la sostenibilitat alimentària de tot un territori, la pèrdua de camps de conreu en benefici dels oligopolis de les energies alternatives, el vell debat entre ciutat i camp i la immensitat que es dibuixa entre cadascun d’aquests pols. Ens trobem en un moment en què totes aquestes qüestions, i més, es debaten en el món rural i, de vegades, arriben també als mitjans generalistes: per tant, és necessari una lectura des del món de la cultura i de la història, per a apropar-nos a la terra sense posicionaments condescendents i fer-ho, qui sap si paradoxalment, des de la ciutat.

Es tracta d’una problemàtica antiga; d’un debat entre el món urbà i el món rural en què un fa de mirall de l’altre, però un mirall estrafet, en què el món rural queda reduït a un imaginari bucòlic i desatès. Un debat fet de crits de reivindicació, dades, queixes desateses, d’una incomprensió generalitzada.

L’exposició compta amb obra dels següents artistes: Antoni Abad, Ermengol, Paula Artés, Isabel Banal, Joan Brossa, Jordi Calafell, Pere Català Pic, Francesc Català-Roca, Marta R. Chust, Curro Claret, Joan Codina, Pep Companys, Leandre Cristòfol, Leonard Delshams, Roc Domingo, Aitor Estévez, Joan Fontcuberta, Carles Fontserè, Ferran Garcia Sevilla, Baldomer Gili Roig, Juli González, Josep Guinovart, Albert Gusi, Carles Hac Mor, Joan Hernàndez Pijuan, Gerard Joan, Fritz Lewy, Ignasi López, Fina Miralles, Josep Maria Miró Rosinach, Xavier Miserachs, Asunción Molinos, Jaume Morera, Jordi Murillo, Nil Nebot, Rossend Nobas, Isidre Nonell, Olga Olivera-Tabeni, Perejaume, Esther Remacha, Elisenda Rosàs, Olga Sacharoff, Marc Sellarés, Ton Sirera, Ismael Smith, Antoni Tàpies, Lluís Trepat, Joaquim Vancells, Joaquim Vayreda, Guillem Viladot i Miquel Viladrich.

Amb el suport de:

Exposició temporal  

Del 12 de març al 31 de maig de 2026 

El projecte expositiu vol interpretar des del camp de l’art i de la cultura, totes les greus problemàtiques que arrossega la pagesia catalana.

En la literatura, la pintura o en altres manifestacions artístiques, el gènere pastoral és el que idealitza la vida camperola, pagesa. La visió bucòlica del món rural català , sovint construïda des de les ciutats, ha originat un imaginari moltes vegades equivoc i estrafet d’una realitat molt més complexa del que imaginem. En aquesta exposició, s’evidencien les complexitats de la realitat pagesa del país mitjançant representacions visuals dels contextos rurals de Catalunya des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. La mostra s’organitza en diferents àmbits on les obres històriques dialoguen amb peces actuals, creant contrapunts i tensions (contra pastorals) que ens permeten veure, mitjançant l’art, una evolució gairebé antropològica, alhora que crítica, sobre els darrers 150 anys d’una part del món rural català

Aquest projecte vol llegir i interpretar des del camp de l’art i de la cultura, en general, totes les greus problemàtiques que arrossega la pagesia catalana i totes les seves conseqüències: l’abandonament del camp, l’hegemonia de les explotacions intensives, la sostenibilitat alimentària de tot un territori, la pèrdua de camps de conreu en benefici dels oligopolis de les energies alternatives, el vell debat entre ciutat i camp i la immensitat que es dibuixa entre cadascun d’aquests pols. Ens trobem en un moment en què totes aquestes qüestions, i més, es debaten en el món rural i, de vegades, arriben també als mitjans generalistes: per tant, és necessari una lectura des del món de la cultura i de la història, per a apropar-nos a la terra sense posicionaments condescendents i fer-ho, qui sap si paradoxalment, des de la ciutat.

Es tracta d’una problemàtica antiga; d’un debat entre el món urbà i el món rural en què un fa de mirall de l’altre, però un mirall estrafet, en què el món rural queda reduït a un imaginari bucòlic i desatès. Un debat fet de crits de reivindicació, dades, queixes desateses, d’una incomprensió generalitzada.

L’exposició compta amb obra dels següents artistes: Antoni Abad, Ermengol, Paula Artés, Isabel Banal, Joan Brossa, Jordi Calafell, Pere Català Pic, Francesc Català-Roca, Marta R. Chust, Curro Claret, Joan Codina, Pep Companys, Leandre Cristòfol, Leonard Delshams, Roc Domingo, Aitor Estévez, Joan Fontcuberta, Carles Fontserè, Ferran Garcia Sevilla, Baldomer Gili Roig, Juli González, Josep Guinovart, Albert Gusi, Carles Hac Mor, Joan Hernàndez Pijuan, Gerard Joan, Fritz Lewy, Ignasi López, Fina Miralles, Josep Maria Miró Rosinach, Xavier Miserachs, Asunción Molinos, Jaume Morera, Jordi Murillo, Nil Nebot, Rossend Nobas, Isidre Nonell, Olga Olivera-Tabeni, Perejaume, Esther Remacha, Elisenda Rosàs, Olga Sacharoff, Marc Sellarés, Ton Sirera, Ismael Smith, Antoni Tàpies, Lluís Trepat, Joaquim Vancells, Joaquim Vayreda, Guillem Viladot i Miquel Viladrich.

Amb el suport de: