FESTIVAL DE POESIA LLEIDA 2026. L'Anella del Museu
El 1989, tres amics, Àngel Jové, Benet Rossell i Carles H. Mor iniciaren un recorregut físic i mental per terres de Ponent, pels pobles i els secans de la Lleida extrema: les Garrigues, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell.
El Renault 4L groc que els traginava els revela un territori que l’Àngel Jové va voler llegir amb la seva càmara de polaroids, imatges que, manipulades en molts casos directament, suposen una metàfora esplendida de la poesia que hi ha en les coses i del talent que cal per saber-la entendre. Instàntanies tètriques, surreals, entranyables, escatològiques, rares, iròniques, icòniques. Bèsties vàries, bèsties mortes, gossos taciturns, camins buids. Creus, flors, postes.
El el marc del Festival Poesia Lleida 2026 volem memorar, així, una de les personalitats artístiques més singulars, i massa sovint oblidada, com és Àngel Jové. Amb ell, i altres de la seva generació, la cosa informalista i conceptual es fa present en un guaret cultural i artístic molt gris. O marró secà.
Una part d’aquest conjunt d’imatges es va acompanyar d’un poema declamat i improvisat de Carles Hac Mor, amb motiu de la publicació del llibre De Franja Pur (Institut d’Estudis Ilerdencs, 2000). En la mostra s’hi reprodueixen alguns fragments.
El conjunt de polaroids formen part de la col·lecció del Museu, algines procedents de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de la Generalitat de Catalunya i altres procedents de la donació que el propi Àngel Jové va fer al MORERA.
El 1989, tres amics, Àngel Jové, Benet Rossell i Carles H. Mor iniciaren un recorregut físic i mental per terres de Ponent, pels pobles i els secans de la Lleida extrema: les Garrigues, el Segrià, el Baix Cinca, el Matarranya i l’Urgell.
El Renault 4L groc que els traginava els revela un territori que l’Àngel Jové va voler llegir amb la seva càmara de polaroids, imatges que, manipulades en molts casos directament, suposen una metàfora esplendida de la poesia que hi ha en les coses i del talent que cal per saber-la entendre. Instàntanies tètriques, surreals, entranyables, escatològiques, rares, iròniques, icòniques. Bèsties vàries, bèsties mortes, gossos taciturns, camins buids. Creus, flors, postes.
El el marc del Festival Poesia Lleida 2026 volem memorar, així, una de les personalitats artístiques més singulars, i massa sovint oblidada, com és Àngel Jové. Amb ell, i altres de la seva generació, la cosa informalista i conceptual es fa present en un guaret cultural i artístic molt gris. O marró secà.
Una part d’aquest conjunt d’imatges es va acompanyar d’un poema declamat i improvisat de Carles Hac Mor, amb motiu de la publicació del llibre De Franja Pur (Institut d’Estudis Ilerdencs, 2000). En la mostra s’hi reprodueixen alguns fragments.
El conjunt de polaroids formen part de la col·lecció del Museu, algines procedents de la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani de la Generalitat de Catalunya i altres procedents de la donació que el propi Àngel Jové va fer al MORERA.
Sala d’exposicions
