Magre
Itinerari artístic dedicat a la figura de Jaume Magre
De l’aire a l’aire
Leandre Cristòfol
Objecte eròtic
Albert Coma Estadella
Dibuixos de Rosa Siré
Rosa Siré
Catalunya Visió
Ton Sirera i Josep Vallverdú
Instal·lació
Àngel Jové
Petit homenatge a la flor de paret
Àngel Jové
“Escultures” de paper
Antoni Llena
Visions quotidianes
Silvia Gubern
Forma-consum
Leandre Cristòfol
Variacions sobre una estètica racional
Albert Bayona
Pintura III
Jesús Mauri
De l'aire a l'aire
1933
El 1981 es va presentar un conjunt de sis escultures de Cristòfol als baixos de la Paeria en un acte que volia ser una reivindicació de l’artista per part de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, encapçalada per Jaume Magre. En aquesta presentació, s’anunciava l’adquisició de l’obra figurativa Lo reng de la plaça i la donació per part de l’artista d’una de les seves obres més emblemàtiques: De l’aire a l’aire. Aquesta seria la primera de les estretes relacions entre l’artista i la Paeria, que culminarien en les successives donacions d’obra que s’integren al Museu.
Objecte eròtic
1973 | (MALL 0586)
Una de les primeres mesures que va impulsar Jaume Magre des de la regidoria de Cultura va ser la renovació del Patronat del Museu Morera, i de manera paral·lela la redefinició del Premi Medalla Morera. A partir d’aleshores el premi passaria a guardonar la trajectòria artística d’artistes lleidatans. El primer va ser Albert Coma Estadella, qui a més de ser un dels artistes cabdals de la segona meitat del segle XX, marcava una clara línia de reivindicació de les principals figures de l’art contemporani a Ponent.
Dibuixos de Rosa Siré
(MALL 2133)
A la Lleida de finals dels anys seixanta i principis del setanta, Rosa Siré s’incorpora de ple dret en el món de la practica artística lleidatana, un espai aleshores completament dominat pels homes. I ho va fer amb una obra d’una gran originalitat i amb una forta personalitat que havia presentat anteriorment al Museu d’Art Abstracte de Conca. Eren uns dibuixos de petit format sobre paper parafinat en els quals, sobre una estructura geomètrica mínima, se superposaven formes que es podrien relacionar amb una mena d’iconografia femenina, una línia en la qual insistirà i que conformarà la mostra que va presentar a la Petit Galerie el febrer de 1969.
Catalunya Visió
Ton Sirera i Josep Vallverdú
(MALL 3491)
Va ser un projecte editorial endegat pel professor, escriptor i directiu de l’editorial Tàber Oriol Vergés l’any 1968 amb la idea de confeccionar uns llibres amb textos i fotografies que, a manera de viatge pel territori, pogués servir per descriure el teixit físic i humà de Catalunya. La majoria els van elaborar l’escriptor Josep Vallverdú i el fotògraf Ton Sirera. Un recull de fotografies d’aquestes publicacions van ser exposades a la Petite Galerie l’abril de 1968 i de 1969 amb la idea de donar continuïtat expositiva a aquest espai.
Tot esperant Godot
L’estreta relació de Ton Sirera amb Jaume Magre, Roser Ferran i Àngel Jové es va manifestar en diverses iniciatives culturals i artístiques en el marc de l’Alliance Française, entre les quals l’estrena de l’obra Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, per part del grup de teatre TOAR a l’Institut d’Estudis Ilerdencs i sota la direcció de Josep Maria Riu i la producció d’Àngel Jové, amb una lectura dramatitzada del text i la projecció d’unes fotografies de Sirera de diverses escenes de l’obra captades a la Cerdera. Aquestes fotografies serien exposades posteriorment a la Petit Galerie el 1975 com a homenatge a Ton Sirera.
Instal·lació d'Àngel Jové
El febrer de 1970, Àngel Jové va col·locar, al passadís de l’entrada a la sala d’exposicions de la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida, una bombeta encesa sobre una rajola assenyalada amb guix, dos bocins de mirall trencat, un ocell dissecat i un tros de pa dur, una obra sense nom i considerada una de les primeres instal·lacions d’art conceptual a Catalunya.
Petit homenatge a la flor de paret
1967 | (MALL 1961)
En una de les freqüents tertúlies que mantenien Ton Sirera, Àngel Jové, Josep Maria Riu i el matrimoni Magre, Jové va mostrar una publicació amb el nom Petit homenatge a la flor de paret, i que Lumen li acabava d’editar, en què l’artista incidia en la seva obsessió per les parets i les flors, pintades o empaperades, que decoraven moltes llars. “Ens semblà tan extraordinari que vam creure que s’havia de fer alguna cosa en relació amb aquesta publicació. I vam pensar que s’havia d’exposar”, explicava Magre. Així, el 6 de febrer de 1968 naixia la Petit Galerie precisament amb la mostra d’aquesta publicació.
Cartell de l’exposició de “Poesia concreta”
Aquest mostra, impulsada per l’escriptor Guillem Viladot i organitzada amb l’Esbart Màrius Torres, presentava el 1971, a la Petite Galerie, obres de Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet i Guillem Viladot amb el títol Poesia concreta, la primera mostra de poesia visual a Catalunya que suposava alhora la presentació pública del moviment de poesia catalana experimental. Va tenir un gran ressò, ja que va descobrir una nova manera de fer poesia basada en la validesa de qualsevol material com a eina expressiva i la independència de la lletra com un material més.
Escultures de paper
Les escultures de paper d’Antoni Llena, que llavors introduïa l’art feble, van ser realitzades per a aquesta mostra de manera espontània i improvisada, ja que poca estona abans de l’obertura no li van plaure les que ja duia preparades i en va dibuixar l’ombra que projectaven a les parets, de manera que la presentació va consistir en això: dibuixar un perfil com a testimoni de la seva absència.
Visions quotidianes
1976 | (MALL 4298)
La vinculació de Sílvia Gubern amb Lleida ve remarcada per la seva estreta relació amb Àngel Jové i el Grup del Jardí del Maduixer. Gubern va presentar a la Petit Galerie Visions quotidianes, del 9 al 16 de novembre de 1976, una mostra que va esdevenir la darrera exposició d’aquest espai expositiu.
Forma-consum
(MALL 1270)
Cristòfol va tornar a exposar individualment, a la Petite Galerie de l’Alliance Française de Lleida, amb un petita mostra que incloïa una nova sèrie experimental, Forma-consum, la qual donava continuïtat a la seva tradicional relació amb l’objecte trobat, però ara amb la nova sensibilitat pels materials residuals que reivindicava l’art pobre. La sèrie consisteix en un conjunt de peces en què el nexe d’unió és una xarxa de plàstic com les que s’usaven en l’època per embolcallar aliments i dins la qual hi ha objectes del taller de Cristòfol disposats verticalment sobre un suport de fusta o bé suspesos en suports verticals de base circular.
Variacions sobre una estètica racional
(MALL 1165)
Pintura III
(MALL 1837)
Poc després de prendre possessió de la regidoria de Cultura, Jaume Magre va posar en marxa la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, i sota la seva projecció es van posar en marxa les diferents escoles municipals, com l’Aula de Teatre o l’Escola Municipal de Belles Arts, aquesta darrera amb Antoni Llevot al capdavant i amb un seguit de professors, entre els quals hi havia Jesús Mauri i de la qual “va ser la seua ànima”, per aplicar tot de noves metodologies formatives en l’àmbit de les arts.