De l’aire a l’aire

De l’aire a l’aire

1967
|
Cristòfol Peralba, Leandre
|
1933
Tipus d'obra
assemblage
Material i tècnica
alumini i metall sobre base de fusta
Mida
55,5 x 35 x 20,8 cm
Forma d'ingrés
Adquisició, 1982
Descripció
“De l’aire a l’aire” és, sens dubte, una de les obres més emblemàtiques de l’artista lleidatà Leandre Cristòfol, considerat un dels referents de l’escultura espanyola del segle XX. El propi artista sentía una especial predil·lecció per aquesta peça ja que és la primera obra no figurativa que exposà públicament —també va ser el primer cop que es feia a la ciutat de Lleida— i que encetava una de les línies d’investigació de la seva obra escultòrica, potser la que més el significà i el singularitzà en el context espanyol. Cristòfol, que des del 1932 es trobava en un procés de replantejament de la seva obra —segurament estimulat, d’una banda, per les crítiques desfavorables que va rebre en relació al seu treball figuratiu i, d’una altra, per les ànsies renovadores propiciades pel grups d’amics vinculats a la revista Art—, realitza la tardor de 1933 la seva primera exposició individual. Totes les obres presentades corresponien a la seva faceta figurativa, a excepció de “Cosa lírica”, després anomenada “De l'aire a l'aire”, que venia a significar un trencament radical amb tota la seva obra anterior i deixava palès el fruit d’una línia d’investigació encetada un any abans per tal de trobar una via pròpia i original de treball. Segurament, tal i com s’ha assenyalat recentment (Salvo, 2003), el fet més significatiu per a comprendre aquest nou rumb en l’obra de Cristòfol, en aquell moment de qüestionament i canvi, és el debat sobre els camins que havia de prendre la renovació de l’escultura que propicien la presentació de l’obra d’Àngel Ferrant a Barcelona, les seves reflexions teòriques, i el suport crític que troba en Sebastià Gasch, un dels crítics fonamentals de l’avantguarda catalana. Ferrant obria el camí de la no figuració, renunciant a les tècniques tradicionals de l’escultura, i proposava l’ús de materials funcionals i industrials, extrets directament del seu entorn, que en deslliurar-se de la seva funció mecànica i ésser reordenats i combinats podien assolir valors purs i sensacions plàstiques properes al lirisme. Ferrant indicava el camí i la funció que havia de complir fonamentalment l’escultura, la funció animadora de l’espai. Precisament, una sèrie de sis obres de Cristòfol, datades entre 1932 i 1933, testimonien la influència de les idees preconitzades per Ferrant. A partir d’un fet accidental, en caure-li una molla de rellotge, Cristòfol trobà en les formes espontàniament assolides pel metall per la superfície del terra una visió intuïtiva sobre la qual bastir la seva nova concepció escultòrica, sensibilitzat per les observacions de Ferrant. Aquestes peces estan basades precisament en la exploració de les possibilitats expressives de les corretges de rellotge, i també per les molles de llit; primer sobre un suport pla de fusta i finalment, ja en la peça objecte de comentari, desplegant-se a l’espai, esdevenint la primera veritablement tridimensional, i amb la qual l’escultor aconsegueix dibuixar a l’espai i, per tant, modificar-lo i animar-lo en un sentit clarament ascendent. Jesús Navarro
Llegir més

L'artista (1)

Exposicions (26)

Bibliografia

  • GABERNET, J. R. [et al.]. Leandro Cristófol. Lleida: Imprenta Mariana, 1960. , cat. 2, 1 VILADOT, G. Cristòfol. Lleida: Imprenta Mariana, 1964. , cat. 24, 78
  • SOLDEVILA, J VILADOT, G.; VIOLA, M. Cristòfol. Esforç i cultiu vocacional. Lleida: [s.e], 1968.
  • CORREDOR-MATHEOS, J. [et al.]. Cristòfol. Madrid: Ediciones Rayuela, 1976. (Cuadernos Guadalimar
  • 13) 84-85253-30-2 LARA PEINADO, F. Leandre Cristòfol, notes de premsa a la seva obra plàstica. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1977. 84-00-03603-4, 29
  • CORREDOR-MATHEOS, J. [et al.] Cristòfol. Madrid: Ediciones Rayuela, 1978. (Cuadernos Guadalimar
  • 13). 84-85253-30-2, 45 MIRALLES, F.A. Història de l'art català. Vol. 8. L'època de les avantguardes 1917-1970. Barcelona: Edicions 62, 1983. , 143
  • Usquam Revista: [Barcelona]. (1983), núm. 4. , 19
  • LARA PEINADO, F. L'escultor Leandre Cristòfol. Assaig bio-bibliogràfic. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1985. 84-00-05981-6, 4
  • ALIX TRUEBA, J. Escultura Española 1900/1936. Madrid: Ministerio de Cultura, 1985. 84-7483-412-0, 181
  • JULIÁN, I. El arte cinético en España. Madrid: Cátedra, 1986. (Cuadernos de Arte Cátedra
  • 21) 84-376-0600-4 GARCIA, J.M.; SISTAC, D. ART o l'avantguarda a Lleida. Anys 1933-1934. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1987. (La Banqueta
  • 10) 84-505-5812-3, 21 COLL, I. [et al.]. Surrealisme a Catalunya 1924-1936. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1988. 84-343-0539-9, 155
  • Leandre Cristòfol. Obres 1933-1980. Barcelona: Fundació Joan Miró, 1989, 57
  • BONET, J.M. [et al.]. El objeto surrealista en España. Santander: Diputación Provincial de Teruel
  • Fundació Caixa de Barcelona, 1990. 84-87183-16-6, 146
  • BOZAL, V. GARCIA, J.M.; VILÀ, F. Leandre Cristòfol. Barcelona: Museu d'Art Jaume Morera, 1995. , 207, cat. 15, 17, 207
  • GUIGON, E., ed. Manuel Viola. Escritos surrealistas (1933-1944). Teruel: Museo de Teruel, 1996. (La Edad de Oro) 84-87183-37-9, 17
  • BONET, P. PERAN, M., dir. ADLAN i el circ frediani [jocs icaris]. Barcelona: Patronat Municipal de Cultura de Mataró, 1998. 84-921451-4-5, 122
  • VÁZQUEZ DE PARGA, A., dir. Rumbos de la escultura española en el siglo XX. Madrid: Centro Atlántico de Arte Moderno
  • Fundación Santander Central Hispano, 2001. 84-89913-30-7, 112
  • NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 174, 175
  • GIRALT-MIRACLE, D. NAVARRO, J., eds. Leandre Cristòfol. De l'aire a l'aire. català/ castellà. Lleida: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida
  • Museo de Arte Contemporáneo Espàñol Patio Herreriano
  • Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2008. 978-84-96855-19-9, 173, cat. 44, 71, 124, 173
  • GIRALT-MIRACLE, D. NAVARRO, J. Leandre Cristòfol. Metamorfosis de la escultura. Zaragoza: Ibercaja. Obra Social, 2009., cat. 23, 41
  • CABAÑAS, M. GARCIA, L.; NAVARRO, J. Lamolla, mirall d'una època. Madrid: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida
  • Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2010. 978-84-92827-96-1, 150
  • SALVO TORRES, R. "1932. Història d'una transformació: Àngel Ferrant, Sebastià Gasch i Josep Viola en l'origen de l'escultura no-figurativa de Leandre Cristòfol". Revista de Catalunya. Fundació Revista de Catalunya (setembre 2003), núm. 187, p. 49-77.