Cristòfol Peralba, Leandre

escultor

BIO

GRAFO

Cristòfol Peralba, Leandre
©Arxiu Ton Sirera, Lleida
Naixement
1908
Defunció
1998
Professió
escultor
Lloc de naixement
Os de Balaguer, Lleida
Lloc de defunció
Lleida
Biografia
Leandre Cristòfol neix l'any 1908 a la vila d'Os de Balaguer. A l'edat de 14 anys es trasllada a Lleida per aprendre l'ofici de fuster i ebenista. Durant aquest període compaginarà l'esmentat aprenentatge laboral amb els estudis de dibuix i pintura a l'acadèmia de Justo Almela. Després d'un curt contacte amb l'oli i l'aquarel·la Cristòfol es decanta ràpidament per l'escultura. Els primers volums, que recorden vagament l'obra de Rodin, representen personatges del seu entorn habitual, companys i amics. En aquests moments, l'obra de Cristòfol tendeix a la simplificació de volums en benefici de l'expressivitat. L'artista es troba molt a gust representant caps femenins de marcat tarannà rural (temàtica que li resultava molt propera). L'any 1932 marca un gir en la trajectòria artística de Cristòfol. És el moment en què abandona l'acadèmia i entra en contacte amb un grup de joves artistes (entre els quals cal destacar la figura d'Antoni Garcia Lamolla) amb els quals exposarà a Lleida i Barcelona. No serà, però, fins l'any següent, quan aquest incipient ambient d'avantguarda comença a definir un dels trets més significatius en la trajectòria vital i artística de Leandre Cristòfol, l'alternança entre l'obra figurativa i l'abstracció. L'any 1933 Leandre Cristòfol mostra, en una exposició a Lleida, la seva primera obra abstracta, "De l'aire a l'aire" (1933), peça amb què l'artista dóna testimoni del seu avantguardisme i que inaugura, públicament, el seu vessant no figuratiu. En aquests anys la relació entre Cristòfol i Lamolla es fa més estreta que mai, i a aquesta s'hi afegeixen Enric Crous i Manel Viola. L'afany rupturista i innovador de tots quatre els enfronta obertament amb els preceptes academicistes de la provinciana societat lleidatana del moment, encara poc preparada per assumir els preceptes avantguardistes que començaven a preconitzat Viola i els seus companys. L'any 1935 Cristòfol presenta al Cercle Mercantil de Lleida les obres no figuratives realitzades en el període 1930-1935. Cal destacar "Construcció lírica" (1934) "Monument" (1935) i la desapareguda "Peix damunt la platja" (1935). L'escultor d'Os de Balaguer viu moments essencials per a la seva trajectòria artística, majoritàriament deguts a la interacció amb Crous i Viola, i la revista "ART" (de preceptes eminentment contestataris i avantguardistes). Aquest fet esdevindrà la clau per entendre el seu posterior esclat creador i la seva immersió en el món del surrealisme. Com a coonseqUència d'això, l'any 1936, Cristòfol, juntament amb Viola i Lamolla, participa en l'Exposició Logicofobista que es realitza a Barcelona, culminant així aquella aventura avantguardista que s'inicià, a principis dels anys 30. La mostra es realitza amb el suport de l'Associació Amics de l'Art Nou (ADLAN), i en ella destaca la importància de la representació lleidatana. De l'obra presentada per Cristòfol a l'esmentada exposició cal destacar la ja citada "Peix damunt la platja" (1935), "Nit de lluna" (1935) i "L'aurèola astral i impassible està a punt de sortir" (1936). La possible continuïtat d'aquesta experiència, però, es veurà sobtadament interrompuda per l'esclat de la Guerra Civil, i l'Exposició Logicofobista, que havia de viatjar a Tenerife, desapareixerà per no presentar-se mai més enlloc. La revolta del juliol del 1936 suposa un tall en la trajectòria vital de Leandre Cristòfol, que molt aviat és cridat per l'exèrcit. En acabar la guerra, Cristòfol ha d'abandonar Catalunya i refugiar-se a França. Abans, però, ha amagat tota la seva obra al seu poble natal, Os de Balaguer. Aquest fet propícia que es salvi la gran majoria del seu treball, a excepció de la fràgil "Peix damunt la platja" (1935). L'estada en els camps de refugiats francesos suposa el retrobament amb Manel Viola, que li comunica que uns dibuixos seus, sostrets del seu estudi per uns amics francesos al seu pas per Lleida, camí del front d'Aragó, s'exposen, en aquells a l'Exposició Internacional del Surrealisme que es realitza a Tokio. El retorn a Catalunya suposa, primer, una llarga estada en un camp de treball al Marroc i, posteriorment, l'allunyament de Lleida per instal•lar-se a Barcelona, ciutat on treballarà com a fuster. Comença aquí un període en el qual Cristòfol abandona qualsevol tipus de creació no figurativa, i es dedica de ple a realitzar figures de fusta. La Barcelona dels anys 40 no té res a veure amb la de deu anys enrera, on l'esperit avantguardista omplia tots i cadascun dels racons de la ciutat. Finalment, i després de viure un temps a Madrid, Cristòfol retorna a Lleida. El seu constant deambular serveix, almenys, per forjar importants amistats, que li permetran exposar, l'any 1951 a la I Biennal Hispanoamericana de Madrid; l'any 1952 al Cercle Maillol de Barcelona i el 1957 al Saló d'Octubre de la mateixa ciutat. Totes aquestes exposicions mostren, però, l'obra figurativa de Cristòfol, que renuncia al potencial abstracte amb el qual era reconegut internacionalment. L'any 1953 obté una beca per viatjar a París. La força de tot el que contempla a la capital francesa i el progressiu distanciament dels records de la guerra començaran a impulsar de nou Cristòfol cap a la investigació no figurativa, l'experimentació amb l'objecte trobat, la lírica i, en definitiva, el connectarà novament amb les avantguardes. A partir de l'any 1957 Cristòfol torna a endinsar-se en els camins de l'experimentació, protagonitzant el que esdevindran prop de dues dècades de retorn a la normalitat creativa i personal. Entre 1957 i 1958 realitza la sèrie "Ralentís", descobriment absolutament personal de l'artista i, sens dubte, el conjunt més important des del període 1930-1936. Cristòfol reprèn plantejaments objectuals i connecta amb les idees que havia deixat aparcades a partir de l'any 1936. Aquesta sèrie és l'aportació de Cristòfol a l'escultura que, per innovadora, resultà, en el seu moment, poc valorada. Si Calder va inventar el concepte de mòbil i Àngel Ferrant el desenvolupà per vies objectuals, Cristòfol descobreix les seves troballes dins el moviment constant. L'any 1958 realitza dues sèries noves, Planimetries (1957-1958) i Plans i Volums (1958), un exercici de tempteig de l'artista on poder analitzar les possibilitats espirituals de la recta. Entre l'any 1958 i el 1960 surt a la llum una nova sèrie d'escultures, les "Volumetries" (conjunt que exposarà per primer cop a Barcelona, juntament amb la ja mencionada sèrie del "Ralentí" (1957-1958). Del 1961 al 1963 Cristòfol s'endinsa en l'estudi del ferro a partir de formes ja fetes que troba en els estris del camp de la seva casa d'Os de Balaguer, és la sèrie "Situacions" (1962-1963). A les acaballes dels anys 60, però, Lleida sembla abandonar una mica l'atenció dedicada al seu escultor, i l'artista inicia una intensa relació amb la ciutat de Barcelona, on exposarà bona part dels seus últims treballs, les sèries "Elements Competitius" (1970-1972) i "Forma-Consum" (1971-1972). Els inicis de la dècada dels 80 suposen l'arribada del reconeixement a un treball i a una trajectòria. La crítica especialitzada comença a destacar l'interès de la seva obra, alhora que arriben, també, els premis i les distincions. En aquest sentit cal destacar La Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla al Mèrit de les Belles Arts, atorgada pel govern de l'Estat.Tots aquests factors provocaran una ralentització del procés creatiu de l'artista, sobretot si es compara amb el frenesí del període anterior. Són moments en què realitza una de les seves darreres sèries, "Alfa-Omega-Alfa", conjunt que forma part, íntegrament, de la donació que l'artista feu a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1988. En aquest moment el treball de Cristòfol s'exposa a Barcelona -en una exposició monogràfica a la Fundació Miró- Madrid, Berlín, Londres i París. En aquesta última ciutat l'artista participa en l'exposició "Qu'est ce que l'esculpture contemporaine", realitzada al Centre Georges Pompidou, sens dubte la intervenció més important i de major dimensió de Cristòfol (les seves escultures s'exposen al costat de les de Giacometti). L’any 1995 se li atorga el Premi d’Arts Plàstiques Medalla Morera, màxim guardó de la ciutat, que coincideix amb la inauguració de la Sala Leandre Cristòfol, feta per acollir la col·lecció d’obres que l'artista donà a l’Ajuntament de Lleida l'any 1990. Leandre Cristòfol mort l’any 1998 i, un any després, per voluntat expresa de la seva família, la ciutat incorpora al seu patrimoni la resta del seu llegat personal, ampliant-se així la col·lecció inicial i oferint al visitant del Morera, Museu d'Art Modern i Contemporani, la possibilitat de gaudir àmpliament de l’obra del creador lleidatà més important de tots els temps. Francesc Gabarrell
Llegir més

Vídeos (4)

Obres (513)

Exposicions (120)

Noticies (4)

Publicacions (6)

Arxiu (3)

Bibliografia

  • ALIX, J. [et al.]. El surrealismo en España. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1994. 84-8026-037-8
  • ALIX, J.; FERNÁNDEZ APARICIO, C.; MOYA, A. Forma, signo y realidad. Escultura española 1900-1935. Pamplona: Fundación Museo Jorge Oteiza, 2010. 978-84-937858-1-9
  • ALIX TRUEBA, J. Escultura Española 1900/1936. Madrid: Ministerio de Cultura, 1985. 84-7483-412-0
  • ARNALDO, J. [et al.]. L'objecte català a la llum del surrealisme. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2007. 978-84-8043-179-8
  • ATXAGA, B. [et al.]. Un bosque en obras. Vanguardias en la escultura española en madera. Madrid: Fundación Caja Madrid; Museo de Arte Contemporáneo Estevan Vicente, 2000. 84-95321-09-2 / 84-930430-4-4
  • BATHO, J.; PUIG, A. Els artistes del Cercle Mailloll. Homenatge a Pierre Deffontaines (1894-1978). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994
  • BRETT, G. [dir.] Campos de fuerzas. Un ensayo sobre lo cinético. Barcelona: MACBA. Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 2000. 84-95273-37-3
  • BOZAL, V.; GARCIA, J.M.; VILÀ, F. Leandre Cristòfol. Barcelona: Museu d'Art Jaume Morera, 1995.
  • COLL, I. [et al.]. Surrealisme a Catalunya 1924-1936. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1988. 84-343-0539-9
  • CORREDOR MATHEOS, J. Història de l'art català. Vol. 9: La segona meitat del s. XX. Barcelona: Edicions 62, 1996.
  • CORREDOR-MATHEOS, J. [et al.]. Cristòfol. Madrid: Ediciones Rayuela, 1976. (Cuadernos Guadalimar; 13) 84-85253-30-2
  • DE HAAS, P.; PARCERISAS; P. Construccions líriques. Man Ray / Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit dadà. Lleida: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida ; Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2009 978-84-96855-26-7
  • DE LA TORRE, A. La sombra de Oteiza en el arte español de los cincuenta. Alzuza: Fundación Museo Oteiza, 2009. 978-84-936588-6-1
  • DURAN, F. "Man Ray i Leandre Cristòfol: la màgia de l'atzar". Bonart. Outsiders (desembre 2009), núm. 122, p. 48-51
  • "Exposicions (Leandre Cristòfol: cent anys de la reformulació de la natura)". Bonart”, núm. 107, p. 66-67
  • GABARRELL GUIU, F. "Centenari Cristòfol (1908-2008)". ARTS. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida (juliol 2008), núm. 29, p. 45-48.
  • GABERNET, J. R. [et al.]. Leandro Cristòfol. Lleida: Imprenta Mariana, 1960.
  • GARCIA, J.M. Cristòfol. Lleida: Museu Morera, 1983
  • GARCIA, J. M. Leandre Cristòfol. Zaragoza: Ayuntamiento de Zaragoza, 1996. 84-8069-086-0
  • GARCIA, J. M. Leandre Cristòfol. Barcelona: Editorial Mediterrania, 2007. 978-84-8334-846-8;
  • GARCIA, J. M.; MIRALLES, F. Leandre Cristòfol. Morfologies 1932-1940. Lleida: Fundació Caixa de Pensions, 1984.
  • GARCIA, J.M.; SANTOS TORROELLA, R. Col·lecció Riera. Anys 40. Barcelona: Centre d'Art Santa Mònica, 1994.
  • GARCIA, J.M.; SISTAC, D. ART o l'avantguarda a Lleida. Anys 1933-1934. Lleida: Ajuntament de Lleida, 1987. (La Banqueta; 10) 84-505-5812-3
  • GIRALT-MIRACLE, D.; NAVARRO, J. [eds.] Leandre Cristòfol. De l'aire a l'aire. Lleida: Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida; Museo de Arte Contemporáneo Espàñol Patio Herreriano; Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2008. 978-84-96855-19-9
  • GUIGON, E. El objeto surrealista. València: IVAM. Institut Valencià d'Art Modern, 1997. 84-482-1589-3
  • JULIÁN, I. El arte cinético en España. Madrid: Cátedra, 1986. (Cuadernos de Arte Cátedra; 21) 84-376-0600-4
  • LARA PEINADO, F. Els "Crucificats" de Leandre Cristòfol. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1975. (Monografies del Museu Morera; 1) 84-00-04198-4
  • LARA PEINADO, F. Leandre Cristòfol, notes de premsa a la seva obra plàstica. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1977. 84-00-03603-4
  • LARA PEINADO, F. L'escultor Leandre Cristòfol. Assaig bio-bibliogràfic. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1985. 84-00-05981-6
  • MALLOL, V. La revista "Art" de Lleida. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1995. 84-87029-04-7
  • MENDELSON, J ."Against Logic: The Exposiciò Logicofobista in Catalonia". A: Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí. Cleveland: Cleveland Museum of Art; Yale University press, 2007, p. 361-368. 0-300-12106-7
  • MIRALLES, F.A. Història de l'art català. Vol. 8:. L'època de les avantguardes 1917-1970. Barcelona: Edicions 62, 1983.
  • NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès Editors, 2003. 84-7935-998-6
  • NAVARRO, J. [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006.
  • PALLARÉS, M.; VILÀ, F. La Petite Galerie (1968-1976). Una galeria d'art alternatiu a Lleida. Lleida: Universitat de Lleida, 1994. (Espai/Temps; 20) 0214-445X
  • SANTOS TORROELLA, R. El surrealisme a Catalunya. Barcelona: Dau al Set Galeria d'Art, 1975.
  • SOLDEVILA, J; VILADOT, G.; VIOLA, M. Cristòfol. Esforç i cultiu vocacional. Lleida: [s.e], 1968.
  • VÁZQUEZ DE PARGA, A. [dir.] Rumbos de la escultura española en el siglo XX. Madrid: Centro Atlántico de Arte Moderno; Fundación Santander Central Hispano, 2001. 84-89913-30-7
  • SOLDEVILA, J; VILADOT, G.; VIOLA, M. Cristòfol. Esforç i cultiu vocacional. Lleida: [s.e], 1968.
  • VILADOT, G. Cristòfol. Lleida: Imprenta Mariana, 1964
  • CORREDOR MATHEOS, J.; VILADOT, G. Cristòfol. Lleida: Imprenta Mariana, 1967
  • COMA, M.; GARCIA, J.M.; LLEVOT, A. Cristòfol - Coma Estadella. Lleida: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida; Llegat Coma Estadella, 2008. 978-84-691-5867-8
  • LARA PEINADO, F. Cristòfol. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1982
  • GARCIA, J. M. [et al.]. Leandre Cristòfol. Obres 1933-1980. Barcelona: Fundació Miró, 1989
  • GARCIA, J.M.; RATÉS, E. El segle de Cristòfol. Obres mestres de l'art lleidatà del segle XX. Barcelona: Fundació "la Caixa", 2000. 84-7664-705-0
  • DEL CAMPO, M.; SÀEZ, A. Cristòfol íntim. Lleida: Alfa Zeta Edicions, 2009. (La Porta del Lleó; 1) 978-84-937070-7-1
  • GIRALT-MIRACLE, D.; NAVARRO, J. Leandre Cristòfol. Metamorfosis de la escultura. Zaragoza: Ibercaja. Obra Social, 2009
  • "Cristòfol. El artista, la sala i l'obra". News Lleida. Sala Leandre Cristòfol (2004), p. 38-42
  • VILÀ I TORNOS, F. "Les dones de Leandre Cristòfol". Làtex (abril 1987), núm. 2, p. 3-10.