Doña Urraca (carterista)

Doña Urraca (carterista)

5627
|
Bernet Toledano, Miquel
|
c. 1950
Tipus d'obra
Dibuix (obra visual)
Material i tècnica
tinta
Mida
44 x 30 cm
Forma d'ingrés
Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional del Còmic i la Il·lustració, 2024
Descripció
Després del TBO, una altra de les publicacions que millor representa aquell còmic de postguerra que, poc a poc, s’anà obrint camí dins la industria fou la revista Pulgarcito. Una publicació setmanal d’historietes publicada per l’editorial El Gato Negro (després Bruguera) des de l’any 1921, i represa el 1987 per Ediciones B, fet que la converteix en la revista de còmic de major duració del mercat estatal darrera de la ja esmentada TBO. Totes dues publicacions són les úniques que varen sobreviure a la Guerra Civil i, com a TBO, Pulgarcito va acollir les primeres històries d’alguns personatges que han marcat una època: “Carpanta”, “Las hermanas Gilda”, “La família Cebolleta”, “Zipi y Zape”, “Mortadelo y Filemón” o “Doña Urraca”, aquesta darrera obra del dibuixant Miquel Bernet, que signava amb el pseudònim de Jorge. Amb ella Bernet comença a desenvolupar un estil més propi i personal per abordar la tasca de donar vida a un personatge tan singular que la pròpia editorial va anunciar prèviament a la seva sortida com tot un esdeveniment, cosa que no es va fer amb gairebé cap altre personatge d'aquell temps. Bernet va publicar la primera història de “Doña Urraca” al número 77 de Pulgarcito, del 10 de desembre de 1948. Aquestes quatre històries són de la seva època de plena maduració, a començaments dels anys 50. “Doña Urraca” era un personatge que obtenia un plaer inusitat amb la contemplació de l'aflicció, el turment o la mort. El resultat d’una societat on hi havia vencedors i vençuts, poderosos i miserables. Aquests darrers, la gran majoria, una massa callada i mústia, esgotada per la gana, que acumulava cinisme i odi. Bernet va bolcar a Urraca el caràcter agre i furibund de la típica dona rebutjada per la societat: la solterona. Cal recordar que el concepte que es tenia de la dona als anys quaranta, sota els rancis preceptes del catolicisme, marcava que l'objectiu de la dona a la vida era el matrimoni i després la criança, i per tant la soltera resultava inútil, un despulla social. Francesc Gabarrell
Llegir més

L'artista (1)