Considerat un dels representants més importants de la nova escultura catalana, l’obra d’Antoni Abad s’inscriu dins les tendències minimalistes que es donen en el moviment a principis dels anys 80. En aquest període treballa bàsicament amb dos materials experimentals, als quals atorga qualitats escultòriques úniques: la goma-escuma i el Mecalux. Tots dos li permeten construir formes i combinar-les a partir d’una evolució del seu treball on contrasta la flexibilitat de la goma escuma amb la rigidesa del metall. El treball amb tots dos materials, però, persegueix un mateix objectiu: modificar qualsevol volum inicial sense perdre’n la referència, per a descobrir les múltiples possibilitats de combinació i generació de formes.
Francesc Gabarrell