Ego
Antoni Abad Roses, VEGAP, Lleida, 2023

Ego

1924
|
Abad Roses, Antoni
|
1999
Tipus d'obra
instal.lació informàtica
Material i tècnica
Projecció informàtica amb so, versió en català
Mida
Dimensions variables
Forma d'ingrés
Adquisició, II Biennal Leandre Cristòfol, 1999
Descripció
Després d’una etapa minimalista marcada per la recerca i experimentació amb el volum escultòric, Antoni Abad torna a fer un pas endavant i s’endinsa en el món de la videocreació i la instal·lació multimèdia. Algunes de les seves primeres representacions en aquests nous àmbits són Mesures Menors (Videoprojecció contínua i text, 1994), Ultimes Coincidències (àudio i Videoprojecció continua, 1995) i Sísif (1996), un camí que el conduirà fins a Ego, que culmina una trajectòria durant els anys noranta que vincula l’artista lleidatà amb els treballs del nord-americà Bruce Nauman i el gal·lès Douglas Gordon. Partint d’una idea tan simple com una mosca passejant-se per damunt la pantalla d’un ordinador, Abad fa que l’insecte posi de manifest la utilització irònica del mitjà. Ego ens descriu el moviment acumulat d’un nombre creixent de mosques movent-se sobre una superfície blanca, que en acumular-se van construint la paraula JO i la lletra I alternativament, i en separar-se les deconstrueixen totes dues. La repetició constant i infinita d’aquesta dualitat crea i destrueix la frase JO I JO I JO I JO I JO... En el missatge, carregat de transcendència, intuïm un contundent atac a la vanitat humana, a aquell egocentrisme que no ens deixa veure més enllà del propi melic i que ens fa oblidar l’insignificants que som, comparables a una mosca, aquí i ara l’encarregada, irònicament, de construir el nostre ego. Aquesta peça insisteix en el tema de l’etern retorn i reflexiona sobre la relació existent entre el llenguatge escrit i la percepció visual, tant pròpia del pensament de Wittgenstein i els conceptuals: Ego és llenguatge i imatge alhora, malgrat la seva repetició acabi destruint el sentit d’un i de l’altra; Ego és temps; Ego és paradoxa; Ego demostra la capacitat de comunicació d’Antoni Abad a través dels diàlegs d’oposats... Ego és, en definitiva, un extraordinari exercici d’equilibri entre el concepte i la seducció pura i dura de la imatge. Francesc Gabarrell
Llegir més

L'artista (1)

Exposicions (31)

Bibliografia

  • PICAZO, G. Leandre Cristòfol. 2a Biennal d'Art de Lleida. Barcelona: Ajuntament de Lleida, 1999., 8, 9 LIVERIERO, Cecilia ."Vere o finte?". A: TusciaElecta. Biennali di Arte Contemporanea nel Chianti. Chianti: 1999.
  • JOVÉ, Antoni. "Segona Biennal d'Art Leandre Cristòfol". Transversal. Revista de cultura contemporània (2000), núm. 11,
  • Ciencias naturales. Mèxic: Centro Cultural de España, 2004.
  • C2. Col·lecció d'art contemporani 2 de l'Ajuntament de Lleida. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2004. , cat. color
  • NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 236, 237
  • BARDAGIL, M. PICAZO, G.. Everyday Utopias. Brusseles: asbl Bruxelles-Musées-Expositions, 2007.
  • JUAREZ, D. MONCUNILL, M.; PICAZO, G. L'Ego alterat. El Prat de Llobregat: Ajutament del Prat de Llobregat, 2009. , 10, cat. 11, 9
  • ALESSANDRI, A. JOVÉ, A.; PICAZO, G. Doble direcció, Double sens, Doble dirección. Lleida: Ajuntament de Lleida: Centre d'Art la Panera, 2014. 978-84-96855-69-4
  • "Cossos". Centre d'Art La Panera. La Col·lecció. Lleida: Ajuntament de Lleida, Centre d'Art La Panera, 2014. 9788496855724, 20-21, cat. CE0001, 21
  • NAVARRO, J. [et al.] Connexions. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2017., 140