Manuel Viola Gamón, VEGAP, Lleida, 2023

La Procesión II

1323
|
Viola Gamón, Manuel
|
1961
Tipus d'obra
pintura sobre tela
Material i tècnica
oli sobre tela
Mida
146,5 x 114,5 cm
Forma d'ingrés
Adquisició, 2000
Descripció
Després de la Guerra civil, i un cop truncades totes les expectatives creatives dipositades en els àmbits de la poesia plàstica i el Surrealisme, Viola, a l’igual que Antoni G. Lamolla i Enric Crous, abandona Catalunya i s’endinsa en l’exili francès. A diferència dels seus dos companys de la revista Art, però, l’any 1949 aconsegueix tornar a Espanya i instal·lar-se a la ciutat de Torremolinos (Màlaga). A partir d’aquests moments Josep Viola dóna pas a Manuel Viola, l’escriptor que, malgrat seguir escrivint, ja no publica res més i condemna a l’oblit tota la seva etapa anterior. La literatura i la poesia donaran pas a la pintura, un àmbit creatiu que Viola col•loca en el vessant més abstracte dels hereus del surrealisme, tant abstracte i tempestuós que la seva obra acabarà connectant amb el que en aquells moments a Europa es començava a conèixer com a Informalisme. Des de les arrels d’aquest moviment, reprendrà una intensa tasca artística que el durà a integrar-se, l’any 1958, en el grup El Paso (1957-1960), un dels nuclis capdavanters de la pintura informalista a l’Estat espanyol, format per Saura, Millares, Canogar, Chirino, Serrano, Feito, Francés, Rivera i Suárez. Aquest període suposa la consolidació d’un estil molt personal, indefectiblement lligat al pintor, que es caracteritza per una combinació del gest amb un intens contrast entre la llum i l’ombra, materialitzat a través de potents pinzellades en blanc o colors càlids sobre fons molts foscos. L’obra de Viola es podria definir com un anàlisi en profunditat de la mística pròpia de l’univers espanyol —el flamenc, la tauromàquia, la poètica, el clarobscur goiesc— partint d’una tensió espiritual que alguns especialistes entronquen, d’una banda, amb la tradició tenebrosa de la pintura barroca i amb l’Espanya negra pròpia de la pintura de Dario de Regoyos i, de l’altra, amb una disposició del gest i la pintura sobre la tela que l’alinea amb la variant americana de l’Informalisme, l’expressionisme abstracte i, molt especialment, amb Kline i Rothko. La Procesión II és un clar exemple de la vehemència amb que Viola s’enfronta a la tela, de la seva capacitat per a mostrar-nos les tenebres i la foscor que s’amaguen sota el fulgor de la llum, els naufragis de l’anima, la passió i la intensitat del seu món. Aquesta obra, molt característica de la trajectòria de l’artista a finals dels anys cinquanta i començaments del seixanta, és, de fet, hereva de la seva pintura més coneguda: La saeta (1958), el treball més paradigmàtic del Viola faedor d’escletxes de llum en la nit, escletxes incontrolades que ell s’encarrega d’escampar per la tela. Francesc Gabarrell
Llegir més

L'artista (1)

Bibliografia

  • BONET, J. M. GUIGON, E. Viola esencial. Vigo: Caixavigo, 1994.
  • BONET, J. M. GARCIA, J. M.; GUIGON, E. Viola poètic. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1997. 84-922103-2-X, 74, 75
  • BONET, J. M. Grupo El Paso. Vigo: Caixavigo
  • Concello de Ourense, 1997. , 40
  • NAVARRO GUITART, J. dir. Memòria d'un decenni. Museu d'Art Jaume Morera 1993/2003. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2003. 84-931411-5-1, 37
  • NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 204, 205
  • SÁNCHEZ QUERO, J.A. [et. al.]. Manuel Viola, en recuerdo del porvenir.. Zaragoza: Diputación Provincial de Zaragoza. Área de Cultura y Patrimonio, 2016.
  • Jaume Sans (1914-1987). La seducció de les avantguardes, Ca l'Arenas Centre d'Art del Museu de Mataró Ajuntament de Mataró. Direcció de cultura 2017, Artistes, 130