Name no one man
Mabel Palacín Lahoz, VEGAP, Lleida, 2023

Name no one man

1319
|
Palacín Lahoz, Mabel
|
1997
Tipus d'obra
fotografia
Material i tècnica
Fotografies en blanc i negre sobre paper baritat
Mida
125 x 1260 cm 7 fotografies
Forma d'ingrés
Adquisició, I Biennal Leandre Cristòfol, 1997
Descripció
7 imatges de 125 x 180 cm. cadascuna, on un personatge intenta creuar repetidament un espai. L'espai està dividit en dues parts, una negra o fosca a baix, un espai físic real, i una altra blanca damunt, una pantalla de cinema. L'espai on es porta a terme l'acció és un cinema. El personatge es troba entre dos espais, un físic, real, i un altre privilegiat, la pantalla de cinema, espai privilegiat per a la representació, altament connotat, una mena de camp de batalla, un espai per a l'acció i les imatges, per a l'acció imaginària. Però també entre dos valors significants: el Blanc i el Negre, valors constitutius de la imatge en aquest cas. El personatge es mou, oscil.la entre els dos espais, coixejant. L'espai privilegiat, el blanc, opera una violència, talla el cap del personatge, opera també així una violència sobre la imatge. Per la qualitat reflectant de la pantalla de cinema el personatge perd el cap cada vegada que aquesta entra en el blanc. Cadascuna de les imatges que formen la peça conté temps diferents, són també temps alterats i enmig de la peça hi ha una inflexió, una ruptura, la imatge es dobla, es repeteix invertida, com un mirall. La tercera i la quarta imatge són la mateixa invertida, la distància entre les pantalles s'extrema i al invertir, la imatge ensenya un espai palindròmic (porta inscrit el palíndrom Name no one man). El palíndrom pot ser pres corn un espai circular, un espai mirall, un espai-temps tancat en si mateix, un bucle de temps, un loop. A partir d'aquí el muntatge es estranya, deixa de seguir una norma que no siguin temps estranyament alterats i opera per salts. Cobra violència, es fa abrupte i aboleix tota lògica. En l'última imatge, la setena, el temps es condensa i l'home creua tot l'espai, perdent el cap a cada pas i desplaçant la representació, la violència que el blanc li fa al negre, sota de la pantalla, subratllat. Les pantalles pugen i baixen en tota la peça com si fossin guillotines i l'espai físic real ha patit una abstracció, es transforma en un espai abstracte. El personatge creua un espai real, un cinema, que és dos espais conceptuals, un component del sistema i un altre privilegiat de la representació, però tots dos espais són també espai de la representació. A més creua dos valors: el blanc i el negre, el buit i el ple. Es troba en trànsit i travessat per dos mons, realitat i ficció, per només poder situar-se en la imatge, aquell espai entre el real i el fictici. Només pot existir en l'espai de la imatge o de la fabulació, en el del relat. (Mabel Palacín)
Llegir més

L'artista (1)

Exposicions (6)

Bibliografia

  • PICAZO, G. Leandre Cristòfol. Biennal d'Art. Lleida. Barcelona: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Lleida, 1997., 24, 25 PALACIN, M.; BERTOLINO, G.. Mabel Palacin. Luigi Franco Arte Contemporanea, 1998. , 15
  • RIBALTA, J.. Zeitgenössische Fotografie aus Spanien / Contemporary Photography from Spain. 1998. 3-924079-28-5
  • PICAZO, G.. Mabel Palacín. Barcelona: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Lleida, 1998. , 9, 10
  • Col·lecció d'art contemporani de l'Ajuntamnet de Lleida Ca. Ajuntament de Lleida, 2003.
  • "Cossos". Centre d'Art La Panera. La Col·lecció. Lleida: Ajuntament de Lleida, Centre d'Art La Panera, 2014. 9788496855724, 82-83, cat. CE0073, 83