sense títol

sense títol

1102
|
Vives Iglesias, Albert
|
1964
Tipus d'obra
pintura sobre tela
Material i tècnica
pintura acrílica i collage sobre arpillera
Mida
73 x 116,3 cm
Descripció
Com molts dels seus companys de generació, Albert Vives inicia, pels volts de 1959, un procés de personalització de la seva pintura, a la recerca d’un nou horitzó d’experimentació i innovació. La temàtica inicial, el paisatge, s’endinsa en un procés de simplificació que deixa progressivament de banda la representació física i sensible per evolucionar cap a l’abstracció. Acompanyat per Ernest Ibànez, amb qui compartirà una intensa relació i mútua influència, aquest camí conflueix, l’any 1963, amb el paràmetres del moviment informalista des de la seva vessant més matèrica, i el dur, un any després, a integrar-se en el Grup Cogul (1964-1965) juntament amb el ja esmentat Ernest Ibàñez, Albert Coma Estadella, Àngel Jové, Víctor P. Pallarés i Jaume Minguell. L’obra que ara ens ocupa, molt significativa del treball que Albert Vives durà a terme en el darrer període de la seva participació en el Grup Cogul, fa palesa una preocupació pel món de la matèria i les textures, i s’insereix molt específicament en els canvis que es produeixen dins de les tendències informalistes durant la primera meitat de la dècada dels seixanta. En aquesta pintura, Vives aprofundeix en l’Informalisme matèric que ja havia iniciat en altres treballs de l’any 1963 però amb canvis evidents: l’estructura de l’obra es configura a partir de l’expressivitat del gest; la línia es perd dins les qualitat matèriques de la superfície; la forma es dilueix i ocupa el primer pla del fons del quadre; es treballen les textures i els relleus, i s’incorporen elements aliens a l’obra —com ara el collage i el grattage— que alteren l’evident ordenació geomètrica de la composició i que l’artista no només integra en la capa pictòrica, sinó que també els submergeix en ella. L’any 1964 Albert Vives dur a terme la seva particular experimentació amb la matèria utilitzant sempre l’arpillera com a suport, i és el moment en el qual recupera una certa preocupació pels aspectes constructius de l’obra, que defineix a partir de la creació de grans quadrats plens d’una policromia molt particular on destaquen els roses matisats. I són precisament aquestes tonalitats, i l’anteriorment esmentada utilització del collage, el que singularitza la seva obra, sens dubte el treball amb una major càrrega poètica de tot el grup Cogul. De fet, aquesta sensibilitat en alguns casos propera a una estètica pop, sembla preludiar, un cop assentat el seu retorn definitiu a la figuració de caire constructivista, el que serà la seva etapa dominant durant els anys setanta i, sobretot, vuitanta, on el lirisme extrem i les tonalitats suaus, roses i ocres, marcaran el final de la seva trajectòria artística i vital. Francesc Gabarrell
Llegir més

L'artista (1)

Exposicions (6)

Bibliografia

  • NAVARRO GUITART, J. Albert Vives (1926-1983) Antològica. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1996. 84-606-2724-1, 57 NAVARRO GUITART, J. dir. Memòria d'un decenni. Museu d'Art Jaume Morera 1993/2003. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 2003. 84-931411-5-1, 34
  • NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 206, 207