Ovals

Ovals

1097
|
Trepat Padró, Lluís
|
1959
Tipus d'obra
pintura sobre taula
Material i tècnica
acrílic sobre tablex
Mida
125,1 x 154,3 cm amb marc
Forma d'ingrés
Adquisició, 1995
Descripció
Malgrat realitzar una primera estada París l’any 1951, que li aporta una nova concepció del color i l’obertura a qualsevol possibilitat temàtica per a les seves obres, no serà fins el 1955 —moment en què realitza el seu segon viatge a la capital francesa— quan Trepat entra totalment en contacte amb l’abstracció, una forma d’expressió artística en franca expansió. El pintor de Tàrrega inicia, així, el que s’ha denominat com a “període abstracte” (1956-1961), se’ns dubte la seva etapa creativa més significativa i important, i punt de referència per a la posterior formació del grup Cogul l'any 1964. Influenciat per Clavé, Tàpies i Vilacasas, Trepat inicia aquest període des del punt de vista d’un constructivisme geomètric que el pintor delimita mitjançant l'ús del color. L’any 1957 s’endinsa en el món del Dripping (degoteig) amb una pintura on té prioritat, el gest de l’artista, i que connecta amb l’Expressionisme Abstracte i l'obra de Jackson Pollock. Tot plegat culminarà, a partir de 1959, en un constructivisme més lliure que el de l’etapa 1956-1957, que donarà com a resultat una obra molt personal, fruit d’una evolució pròpia i intransferible, no inscrita plenament dins el moviment informalista, en aquells moments en plena consolidació internacional. La sèrie Ovals (1959-1960) és, dins d’aquest moment, el conjunt abstracte més coherent, elaborat i personal del pintor, la culminació de tot un procés d’evolució creativa iniciat l’any 1956, i la fita a partir de la qual anirà retornant progressivament a la figuració. Aquesta peça —bessona d’una altra de la mateixa sèrie, també en els fons del museu (Ovals, 1960, MAMLL núm.1098)— suposa la recuperació del pinzell, dels espais oberts, ordenats i harmònics, i el distanciament de l’autor respecte a alguns dels elements característics de bona part de l’Informalisme català: l’agressivitat pròpia de la pintura excessivament matèrica, el tatxisme, la composició amorfa i la introducció d’elements aliens a la pintura, com ara el collage. Es manté, això sí, la importància del gest, i s’amplia la gamma cromàtica amb una clara predilecció per superposar colors d’una mateixa família; colors bruts, degut a la utilització de l’espàtula. Les formes representades són sempre ovals tancats dins els límits del quadre, una forma geomètrica de ritme constant i repetitiu, que Trepat delimita, com ja havia fet en els seus inicis abstractes, a través del color. El resultat, una abstracció constructivista, esquemàtica, molt racionalitzada i en constant equilibri, on el color esdevé el gran protagonista i el pintor és sent còmode i segur. Lluís Trepat, i aquesta és la seva gran aportació, puja al carro de l’avantguarda no amb el retard que imposava la lentitud inherent al món artístic lleidatà, sinó quan el moviment informalista s’estava consolidant, quan entrava amb força a Catalunya i la resta d’Europa; quan tocava, en definitiva. Arribat a aquest punt, però, la sensació és ja de feina feta, de dir tot el que es volia dir, sense afegir-hi o treure-hi res. Així, l’any 1961, en el moment en què Antoni Tàpies es submergeix de ple en el mercat parisenc amb el seu informalisme matèric, Trepat, en un dels punts i a part més contundents i radicals de la història de l’art català, abandona definitivament l’abstracció i els corrents d’avantguarda per a reprendre, de forma progressiva, el camí cap a la figuració. Mai més hi tornarà. Francesc Gabarrell
Llegir més

L'artista (1)

Exposicions (7)

Bibliografia

  • NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès Editors, 2003. 84-7935-998-6, 305 NAVARRO, J., [coord.] Els tresors dels museus de Lleida. Lleida: Diari Segre, 2006., 194, 195
  • Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, Lluís Trepat. La mirada del demiürg, 2014-2015