Xifra, Jaume
CC BY-SA Ariiicp, Wikimedia Commons
- Naixement
- 1924
- Defunció
- 2014
- Lloc de naixement
- Salt
- Lloc de defunció
- París
- Biografia
-
Llegir mésJaume Xifra va ser el primer dels artistes conceptuals catalans que va marxar a França en plena dictadura, el 1959. Primer es va instal·lar a la Provença ia l'any següent a París, on va estudiar art a l'Académie Populaire d’Arts Plastiques i cinema a l'École Pratique des Hautes Études. Va ser ajudant dels escultors Apel·les Fenosa i Cèsar, i va iniciar la seva obra pròpia amb una sèrie de pintures que partien del rastre de l'objecte. Realitzades amb la tècnica del pochoir o estergit i esprai, desplegaven una mirada crítica sobre la societat de consum. Entre el 1969 i el 1972, va tenir un paper destacat entre el grup d'artistes conceptuals coneguts com els Catalans de París, juntament amb Antoni Miralda, Joan Rabascall, Benet Rossell i la francesa Dorothée Selz, amb qui va desenvolupar els «cerimonials», accions de gran participació col·lectiva. En contacte amb la cultura popular xilena de Huaquén, va crear un conjunt d'obres que connectaven amb el món de la ritualitat i la simbologia còsmica. Ja als anys vuitanta, el disseny d'un programa informàtico-lingüístic li va permetre tornar a la pintura, camp en què va crear un sistema propi de computer painting. A partir de diverses famílies de signes, es combinaven formes que generaven el retrat d‟una persona od‟un objecte. Tot plegat, l'obra de Xifra és una obra visionària que enllaça amb la tradició del dadà, els objectes impossibles, l'objecte ritual i la combinatòria entre tecnologia i creació artística. Jaume Xifra va ser una peça clau en les accions col·lectives dels catalans de París com a Memorial de Verderonne (1969), Festa en blanc (1970) i Festa en quatre colors (1972). Entre les seves exposicions, destaquen les que van tenir lloc a la Universitat de Perpinyà (2001), Centre d’Art Santa Mònica (2002) i la galeria Palma Dotze de Santa Margarida i els Monjos a Barcelona (2010). Va formar part del projecte 25%, de Francesc Torres, a la Biennal de Venècia del 2013. Font: MACBA