Giménez, Carlos

BIO

GRAFO

Giménez, Carlos
©Carlos Giménez
Naixement
1941
Lloc de naixement
Madrid
Biografia
Autor capital dins la història del còmic espanyol, cronista de la dictadura i la transició espanyoles i un dels màxims exponents del còmic autobiogràfic i memorístic. Carlos Giménez ha reflectit la seua biografia en la seua obra. La seua infantesa a les llars de l'Auxilio Social a l'Espanya de la postguerra en la sèrie “Paracuellos”, o les seves primeres experiències com a dibuixant a la sèrie “Los Profesionales”. Com a professional va començar unint-se a l'estudi de Manuel López Blanco el 1959 amb els seus primers treballs professionals per a l'agència Ibergraf. La seua primera sèrie important és “Drake & Drake”, seguida de “Buck Jones”. Va compartir estudi amb Esteban Maroto i Alfonso Usero. El 1963 es trasllada a Barcelona, i s’uneix a l'agència Selecciones Ilustradas de Josep Toutain, on va dibuixar les sèries “Gringo” (1963) i “Delta 99” (1968). Fins aquells moments la majoria dels seus treballs es publicaven en altres països. A l’Estat espanyol Carlos Giménez era quasi un desconegut. L'enlairament com a autor de Giménez es va produir amb “Dani Futuro”, sèrie creada amb Víctor Mora com a guionista expressament per a una nova revista, Gaceta Junior, on va mostrar una evolució sorprenent a la narrativa i participant també en la resolució final dels guions. Les seves inquietuds com a narrador les va seguir plasmant en historietes curtes que va publicar a diferents capçaleres: ""El Miserere"", ""El Mensajero"", ""El estraño caso del Sr. Valdemar"", les quals va alternar amb altres treballs més ordinaris, com “Ray 25” o “Iris de Andrómeda”, totes dues amb Mora. És per aquesta època en què Giménez es va integrar en un altre estudi, amb Luis García i Usero, Premià 3, sota la firma del qual van elaborar còmics com “La isla del tesoro” i “Los 4 amigos”. Aquests treballs contrastaven fortament amb els que després abordaria a les acaballes de la dictadura franquista, més compromesos políticament. Des del projecte fallit “Bandera negra”, passant per la suggerent i poderosa obra “Hom”, o les històries satíriques i de denúncia social que va publicar a El Papus, algunes d’elles centrades en els convulsos anys de la transició, conegudes com la sèrie “España, Una, Grande y Libre”. Va ser el segell Amaika qui va editar aquestes obres tan temeràries en una Espanya encara franquista, i també els següents projectes de l’autor: “Paracuellos” i “Barrio”, que es van oferir per entregues a les revistes Muchas Gracias, Yes i El Papus. Tots dos treballs van atorgar a Carlos Giménez fama internacional. Amb la mort de Franco la firma de Giménez va saltar de la premsa satírica als còmics. Fins a l’any 1982 publica a 1984, Totem, Comix Internacional i Rambla. En aquesta darrera, que ell va ajudar a fundar, publica un altre dels seus treballs més reconeguts, “Els professionals”. L’any 1983 torna a Madrid i des d'allà abordar els seus nous projectes, com ara el reconegut “Rambla arriba, Rambla abajo”, “Romances de andar por casa”. “Sabor a menta” i “Sexo y chapuza” Eren obres d'una carrera en solitari que es van editar, també, a França, i que va alternar amb treballs al cinema, en storyboards com els de “Mar de luna” (Manolo Matji, 1993) o “El espinazo del diabló (Guillermo del Toro, 2001). Al llarg de tota la seva trajectòria Carlos Giménez ha estat, i és, un exemple de narrador complet i compromès amb els seus relats. De com el còmic troba, en la síntesi representativa, fórmules de narració situades a la mateixa altura que les d'altres mitjans en to, ritme, expressió, missatge i transcendència. L’any 2003 rep la Medalla al Mèrit de les Belles Arts. El 2005 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, com a reconeixement per tota la seua carrera. I el 2009 va estar proposat al Premi Príncep d’Astúries de les Arts. Actualment l’autor viu i treballa a Madrid. Francesc Gabarrell
Llegir més

Obres (9)