Ja des dels seus inicis, Genovés ha estat un pintor preocupat per la necessitat de renovar l’art i definir clarament la seva funció dins la societat. Ha format part de col·lectius molt significatius en el panorama espanyol de postguerra: Los Siete (1949), Grup Parpalló (1956) i Hondo (1960), que van afegir nous plantejaments al corrent informalista dominant. A la dècada dels seixanta, després d’una breu crisi pictòrica i una relació profunda amb els moviments d’oposició al règim franquista, va començar a plantejar dos temes: l’“individu sol”, resolt inicialment com un collage en relleu, i la “multitud”, tractat amb tintes planes i estructures plàstiques d’aspecte cinematogràfic. Aquesta última proposta es concretarà, amb el temps, en un singular realisme polític de forta denúncia social, confeccionat a partir de la manipulació d’imatges proporcionades pels mitjans de comunicació de masses. Guardonat amb la Menció d’Honor a la Biennal de Venècia l’any 1966, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 1984 i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts l’any 2005.
Francesc Gabarrell
Llegir més
Bibliografia
FERNÁNDEZ MOLINA, A. Juan Genovés. Zaragoza: Ayuntamiento de Zaragoza
TUSELL, J. Juan Genovés. Madrid: Museo de Arte Contemporáneo Unión Fenosa, 2000