Pérez, Javier

BIO

GRAFO

Pérez, Javier
CC BY-SA Javier Pérez, Retrato con linea de horizonte, 2006, Wikimedia Commons
Naixement
1968
Lloc de naixement
Bilbao
Biografia
Javier Pérez estudià a la Facultat de Belles Arts de Bilbao, i amplià els seus estudis a París, on realitzà, l'any 1986, la seva primera exposició individual a la galeria Chantal Crousel. Des de començaments dels anys 90 s'ha convertit en un dels artistes de l'Estat Espanyol de major projecció internacional. Va exposar el 1998 a l'Espacio Uno del Museu Reina Sofía i, el 2001, ocupà, juntamrent amb Ana Laura Aláez, el pavelló espanyol a la 49 Biennal de Venècia. Artium i el Carré d'Art de Nîmes li dedicaren l'any 2003 una mostra retrospectiva. La seva obra es troba en museus com ara el Reína Sofía de Madrid, Guggenheim de Bilbao, MACBA de Barcelona o el Muséed'Art Moderne et Contemporain d'Estrasburg. Seguint una tradició implícita al País Basc, el treball de Javier Pérez es va orientar en els seus primers moments al voltant de l'escultura, encara que com altres membres de la seva generació -Ana Laura Aláez, Miren Arenzana o Gemma Intxausti- es van allunyar acuradament del problema "local", tant des del punt de vista estilístic, respecte a la poderosa i contundent producció d'Oteiza i Chillida, com la d'aquells altres que van fer de la situació específica del País Basc la font temàtica del seu treball. A més, allunyat de la seva ciutat natal, la seva obra va anar obrint-se a diverses aspiracions i ampliant el seu camp disciplinar. A més de produir dibuixos i objectes escultòrics, Javier Pérez es va orientar cap a la instal·lació, escenografia, performance i vídeo. Dins de tot aquest aparell disciplinar, però, batega una concepció onírica i alhora realista, hiperestètica i també funcional de l'objecte artístic. En tots els casos, l'assumpte recurrent en les peces de Javier Pérez és el cos, que ell no concep com un organisme unitari, sinó com una acumulació d'òrgans i parts d'alta concentració simbòlica: cabells, ulls, llàgrimes… que eventualment poden adoptar la forma de substituts: perruques, esferes de vidre, llàgrimes de vidre, màscares… Metàfores d'un cos trossejat que anhela reconstruir en organisme, mentre sent que "la frontera entre el dolor i la bellesa és en extrem estreta i difusa" Font: Francisco Javier San Martín (Arte y Parte)
Llegir més

Autors Relacionats (1)

Obres (1)

Exposicions (14)