Professor i catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. L’any 1957 va estudiar gravat i litografia a l’Escola de Belles Arts de París, i el 1981 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Els seus primers treballs sintonitzaven amb l’informalisme, però posteriorment va anar allunyant-se del rerefons d’aquest moviment per fer-ne una interpretació més personal. La natura morta i el paisatge han estat els temes dominants en la seva obra, tot i que amb una concepció diferent a la tradicional, on allò que l’artista cercava, per sobre de tot, és una nova definició de la pintura des de la pròpia pintura, amb un important pes específic del concepte de paisatge interior.
Francesc Gabarrell
Clavé-Chillida-Guinovart-Hernández Pijuan-Miró-August Puig-Ràfols Casamada-Saura-Serrano-Subirachs-Tàpies-Tharrats-Villèlia. Girona: Espais, Centre d'Art Contemporani, 1990.
DANTO, A. C. [et al.]. Joan Hernández Pijuan. Tornant a un lloc conegut. Madrid: Museu d'Art Contemporani de Barcelona, 2002. 84-7232-907-0 84-96008-18-5
