Abad Roses, Antoni

BIO

GRAFO

Abad Roses, Antoni
CC BY-SA MACBA. Foto: Gemma Planell, Wikimedia Commons
Naixement
1956
Lloc de naixement
Lleida
Biografia
Fill de l’escultor Antoni Abad Gil i de la poetessa Teresa Roses, la formació artística d'Antoni Abad es fruit de l’ensenyament del seu pare, complementada amb la llicenciatura en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, l’any 1979 i els estudis de Gravat a Conca, Londres i Perusa (Itàlia). El seu treball ha evolucionat molt ràpidament, allunyant-se dels conceptes escultòrics tradicionals en els quals es va iniciar com a artista pels volts de l'any 1979 cap a l’ús de les noves tecnologies, camp en què ha esdevingut un dels creadors estatals més singulars. A partir de la seva estada com a artista-resident a The Banff Centre for the Arts (Alberta, Canadà) entre 1993 i 1994, comença a treballar amb videoprojeccions que s’expandeixen en l’espai arquitectònic. D’aquest període és la peça Últimos deseos (1995) i la trilogia de les rates: Errata (1996), Ciències naturals (1997) i Love Story (1998). El 1996 Roc Parés el convida a participar en la plataforma «MACBA en línia» i Abad presenta Sísif, una videoinstal·lació que després es desdoblarà en una versió exclusiva per al web. El 1997 acaba els seus estudis a l’European Media Master de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i a partir d’aleshores centra tota la seva activitat creativa en el mitjà digital, amb propostes com 1.000.000 (1999) o Z (2001-2003), obra que anticipa l’ús de les xarxes socials. De la fotografia, que li va permetre fer evident el seu interès pel moviment en les escultures seqüencials, al videoart, seguida de la informàtica, el net-art i internet com una plataforma de recerca creativa, l’obra d’Antoni Abad expressa la voluntat d’experimentació formal al voltant dels conceptes d’espai i temps, sempre presents en la seva obra. A partir de 2004, i fins avui, Abad treballa amb les possibilitats de la tecnologia mòbil, articulant xarxes de comunicació audiovisuals mitjançant les quals pretén donar veu a col·lectius habitualment ignorats o discriminats pels mitjans de comunicació oficials. La projecció d'Antoni Abad com a artista en el concert nacional i internacional ha anat creixent de manera sostinguda des de l'atorgament del Premi d'Arts Plàstiques Medalla Morera l'any 1990 a la seva ciutat natal, Lleida. Ha exposat a ARCO els anys 1991, 1994 i 1998, al Centro de Arte Reina Sofia el 1997, al Museo de Arte Moderno de Buenos Aires i a la Biennal de Venècia el 1999 (l’únic artista lleidatà que ha aconseguit mai aquesta fita), al New Museum of Contemporary Art de Nova York el 2001, al Hamburger Banhof de Berlí el 2002 i al MACBA els anys 1996, 2003 i 2014. Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques pel seu treball a les instal·lacions d’art multimèdia de la Sala Metrònom i del Centre d’Art Santa Mònica, guanyador del Golden Nica de l'Ars Electronica dins de la categoria de comunitats virtuals el 2006, considerat el premi més important a nivell mundial pel que fa a l'art i les noves tecnologies i, novament, Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Multimèdia al 2002, per la seva obra Z. L'any 2006 guanya el Premi Nacional d'Arts Visuals, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel projecte canal*ACCESSIBLE, i també el Premi Golden Mica del festival Ars Electronica de Linz (Àustria), en la categoria de Comunitats digitals. El 2009 és guardonat amb el premi Innovae de la Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT). Actualment viu i treballa a Barcelona, tot i que és habitual que passi temporades en diferents llocs del món. Francesc Gabarrell
Llegir més

Vídeos (1)

Autors Relacionats (1)

Obres (11)

Exposicions (38)

Noticies (1)

Bibliografia

  • CHOCARRO, N. "Antoni Abad i l'exclusió social". Quadern central (febrer i març 2014), núm. 163, p. 51.
  • CLOT, M.; BONET, E.; PÉREZ, L.F. De fuerza mayor. Antoni Abad. Teruel: Diputación Provincial de Teruel; Museo de Teruel, 1995. 84-87183-33-6
  • NADAL GAYA, J.M. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuixants. L'art a la Lleida del segle XX. Lleida: Pagès Editors, 2003. 84-7935-998-6
  • PÉREZ, L. F. Antoni Abad. Últimes coincidències. Barcelona: La Paeria. Ajuntament de Lleida, 1995.
  • PÉREZ, L. F. "Reajustes en el orden del discurso de la representación (Algunas claves en canal*GITANO de Antoni Abad)". Artecontexto. Arte cultura nuevos medios (2005), núm. 6, p. 46-55.
  • PICAZO, G. Antoni Abad. De la mal·leabilitat de l'escultura. Caixa de Barcelona, 1986. B-84-7580-275-3
  • PICAZO, G. "Antoni Abad". Làtex (gener 1988), núm. 3, p. 20-21.
  • PICAZO, G.; ABAD. A.. Antoni Abad. Medalla Morera 1990. Lleida: Museu Morera, 1991
  • TREPAT, R. "Antoni Abad. La màgia mesurada". Papers d'Art (2002), núm. 82-83, p. 135-144.