Lucas Velázquez, Eugenio

pintor

BIO

GRAFO

Lucas Velázquez, Eugenio
Eugenio Lucas. "Autoretrato", c. 1860. Museo del Prado, Wikimedia Commons.
Naixement
1817
Defunció
1870
Professió
pintor
Lloc de naixement
Madrid
Lloc de defunció
Madrid
Biografia
Lucas Velázques és, sens dubte, l'artista romàntic espanyol que millor va copsar l'art de Francisco de Goya, erigint-se en el seguidor més important i apassionat de l'univers goyesc després de la mort del pintor aragonès. D'ell va aconseguir-ne assimilar l'essència fins a l'extrem de dificultar, en algunes ocasions, la correcta atribució en obres poc estudiades. Al segle XIX era mencionat com Eugenio Lucas Padilla o Eugenio Lucas el Viejo, i es va considerar que havia nascut a Alcalá de Henares. No obstant això, realment va néixer a Madrid, on va iniciar la seva formació artística a l'acadèmia de San Fernando. El seu descontentament pel classicisme de l'ensenyament acadèmic el va dur a estudiar directament als grans mestres de la pintura espanyola. Al Museu del Prado va copiar en diverses ocasions a Velázquez i sobretot a Goya, l'obra del qual marcaria definitivament el seu estil i personalitat creativa. Les composicions goyesques foren un filó extraordinari per al desenvolupament d'una pintura imaginativa, de passions desencadenades, visions fantàstiques i escenes d'un intens dramatisme, emmarcades en l'esperit romàntic més genuí: escenes de la Inquisició, aquelarres, bruixeries, manoles, toros i altres temes apresos de Goya, que constitueixen el nucli més interessant de la seva carrera artística. A més, l'any 1850 va pintar el sostre —actualment desaparegut— del Teatro Real de Madrid, i més tard la reina Isabel II el va nomenar pintor honorari de cambra i cavaller de l'ordre de Carles III. Pare del també pintor Eugenio Lucas Villaamil. Font: Enciclopedia del Museo del Prado
Llegir més

Autors Relacionats (1)

Obres (1)

Exposicions (1)

Bibliografia

  • L'imaginari d'Eugenio Lucas. La influència de Goya a la poètica romàntica. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2008. 978-84-8043-192-7