Fortuny Marsal, Marià

pintor

BIO

GRAFO

Fortuny Marsal, Marià
Goupil et Cie. "Mariano Fortuny", París, 1875. Wikimedia Commons
Naixement
1838
Defunció
1874
Professió
pintor
Lloc de naixement
Reus
Lloc de defunció
Roma
Biografia
Marià Fortuny va ser l'artista espanyol més internacional de tot el segle XIX i el gran mestre de la pintura preciosista de gabinet a tot Europa. El seu art va marcar decisivament el gust del mercat per les escenes de gènere, estenent-se l'empremta de la seva influència a una enorme quantitat de deixebles, seguidors i imitadors de la seva obra. Fortuny va néixer a Reus l'11 de juliol de 1838, en el si d'una família modesta. El 1852 es va traslladar a Barcelona ingressant a l'Escola de la Llotja gràcies a una pensió, on va ser deixeble del mestre natzarè Claudi Lorenzale. Gràcies també a una beca, l'any 1858 es va traslladar a Roma, ciutat que seria decisiva per a la resta de la seva carrera artística, ja que allà va realitzar una enorme quantitat de dibuixos i va entrar en contacte amb la nombrosa colònia d'artistes espanyols, a més d'interessar-se per les novetats artístiques, com la dels macchiaioli florentins —interessats per la pintura a l'aire lliure— o els paisatgistes napolitans. El 1860 va esclatar la guerra d'Espanya contra Marroc i la Diputació de Barcelona va encarregar a Fortuny de ser el seu cronista gràfic i el pintor de les escenes de les batalles més importants com ara la de Wad-ras o la de Tetuan, restant des d'aleshores captivat pel món àrab i enllaçant amb les tendències pictòriques de temàtica orientalista. Però més enllà d’aquesta orientació, Fortuny aconsegueix un enorme prestigi internacional gràcies a la mestria i el virtuosisme de la seva pintura, sobretot de les seves aquarel·les i els seus petits quadres de gabinet. Aquestes obres eren d'assumptes intranscendents, realitzats amb un estil minuciós i detallista, interessats per la llum, el dibuix i el color. Un clar exemple de tot això n’és una de les seves grans obres mestres, La vicaria, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. De tota manera, ja en aquells moments d’èxit esclatant, Fortuny manifesta per primera vegada el debat artístic que definirà els seus últims anys: immers en l'increïble i lucratiu negoci de la seva obra, la seva llibertat creativa es veu compromesa, en tant que se cenyeix a un determinat tipus de pintura intranscendent i d'èxit fàcil, la que li reclamava la seva extensa clientela. Fortuny, però, desitjava obrir nous camins. L'estiu de 1874 el va passar a la vila napolitana de Portici, animat pel seu paisatge marí i la llum mediterrània. Els treballs elaborats en aquells mesos enllacen gairebé amb l'Impressionisme, com pot apreciar-se al celebrat Nu a la platja de Portici (Museo del Prado). A l'octubre d'aquell any, però, la família Fortuny torna a Roma, on l'artista cau malalt un 14 de novembre; Fortuny moria a Roma el 21 de novembre de 1874, víctima possiblement de la malària. Jesús Navarro
Llegir més

Obres (2)

Exposicions (4)

Noticies (5)

Bibliografia

  • ALCALDE, C. "Pintors catalans a la Itàlia del segle XIX". Bonart. (desembre 2012), núm. 156, p. 34-37.
  • ALCOLEA BLANCH, S. [et al.]. Fortuny, el mite. Reus: Ajuntament de Reus: Museu Nacional d'Art de Catalunya: Institut Municipal de Museus de Reus, 2013.
  • BONET, J.M.. De Fortuny a Saura. Dibujos, acuarelas y pinturas sobre papel. Caylus; Guillermo de Osma, 1989
  • CARBONELL, J. [dir.] Marià Fortuny: Dibuixos i gravats al museu Salvador Vilaseca. Barcelona: Lunwerg Editores, 1997. 84-7782-480-0
  • CARBONELL, J.; QUÍLEZ, F.; SÁNCHEZ, J. La batalla de Tetuan de Fortuny. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2013. 978-84-8043-263-4
  • De Fortuny a Tàpies. Aspectes de la pintura catalana moderna en la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza. Madrid: Museo Thyssen-Bornemisza; Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2003. 84-88474-28-8
  • "El pare Laplana analitza l'obra de Fortuny". Bonart (juny i juliol 2013), núm. 159, p. 92.
  • FERRAN, M. "Es renova l'exposició permanent Fortuny i els pintors reusencs". Informatiu Museus. Revista de recerca i divulgació cultural dels Museus de Reus (2006), núm. 35, p. 22-23.
  • FIGUERES, A. "Fortuny sense xovinismes". Del museu. Butlletí del museu de Reus (juny 1989), núm. 1, p. 4-17.
  • Fortuny. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2003. 84-8043-111-3
  • LOMBA SERRANO, C. "Pintura regionalista en Aragón: 1900-1930". Artigrama (1996-1997), núm. 12, p. 503-518
  • LORENTE, J. P. "Pinturas de artistas españoles del siglo XIX en los museos de Francia". Artigrama (1996-1997), núm. 12, p. 491-502.
  • MALUQUER, E. 1838 Fortuny 1874. Fundació Caixa de Pensions, 1989. 84-7664-194-X
  • RINCÓN GARCÍA, W.; VIVES, R. Mariano Fortuny Marsal. Paracuellos de Jarama: Fundación Museo del Grabado Español Contemporáneo, 2000
  • SALA, L. "Fortuny, 175 anys". Bonart (abril i maig 2013), núm. 158, p. 57.
  • VIVES, R. "Fortuny gravador". Del museu. Butlletí del museu de Reus (juny 1989), núm. 1, p. 18-25.