Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art Contemporani, 2024
Descripció
Entre el 7 de juny i el 20 de juliol de 2022, acompanyat per la psicoanalista Celeste Reyna, vaig dur a terme una travessa caminant des del Delta de l’Ebre fins a la font del Segre, a la Cerdanya francesa. El recorregut va durar 44 dies, vam caminar 750 km i vam creuar 4 províncies i 9 comarques diferents, 8 d’elles catalanes: Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Cinca (Aragó), Segrià, Noguera, Alt Urgell i Cerdanya.
"Sequere" és un projecte artístic sobre el temps i la memòria, que va començar amb un acte simbòlic: recollir aigua a la desembocadura de l’Ebre i caminar riu amunt per retornar-la a la font del Segre, principal afluent de l’Ebre. La mirada de l’artista i el seu cos travessant l’espai i el temps han estat els instruments per activar una lectura poètica del territori: les vivències al llarg del recorregut i de l’espai travessat, amb la seva geografia, els seus toponímics, les seves ciutats i les seves muntanyes, constitueixen el disparador d’una investigació sobre la memòria històrica, les relacions humanes i el territori. Els mapes cartogràfics han estat concebuts per representar el recorregut de la travessia Sequere al llarg del territori: la ruta caminada dia per dia, el tram del riu Ebre des de la seva desembocadura fins al pantà de Mequinensa i la totalitat del recorregut del riu Segre des de l’aiguabarreig amb el Cinca fins a la seva font. Les dates, els toponímics, les anotacions, fan que aquest conjunt d’obra pictòrica sigui també cartografia i diari de viatge. Però el conjunt de l’obra no és només la representació del que s’ha caminat i del territori, sino també el recorregut en si mateix: els seus 27 metres de longitud conviden l’espectador a caminar l’obra i convertir-se, ell també, en el protagonista de la travessia. L’obra és pintura abstracta, però en la seva representació cartogràfica sembla una figuració satèl·lit del territori. Són vistes aèries i al mateix temps, amb la introducció de petits detalls (com els sols de diferents mides recurrents a les obres), paisatges verticals. Aquest canvi de perspectiva, més proper a la mirada externa de la màquina (el satèl·lit) que no a l’experiència subjectiva de l’artista és potser una mirada renovada, contemporània, cap al paisatge i a la representació pictòrica del territori. El mapa toponímic és una altra forma de representar l’experiència de la travessia: un recorregut lingüístic creat per una llista de més de 4.400 topònims amb els llocs principals del territori travessat i els més propers als caminants. El topònim és un element fonamental d’una llengua i de la identitat d’un país, i aquesta obra ha estat creada com un registre per a la preservació i difusió de la identitat territorial catalana.
Marco Noris