Tàpies Puig, Antoni

pintor

BIO

GRAFO

CC BY Ricard Cervantes - Fons Bombers_Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Wikimedia Commons
Naixement
1923
Defunció
2012
Professió
pintor
Lloc de naixement
Barcelona
Lloc de defunció
Barcelona
Biografia
Criat en un entorn sensible a la cultura, l'interès de Tàpies per la pràctica artística va arrencar durant la llarga convalescència d'una malaltia pulmonar, quan va iniciar-se en el dibuix de manera autodidacta. Progressivament s'hi va dedicar amb més intensitat, fins al punt d'abandonar els seus estudis de dret per dedicar-se plenament al dibuix i a la pintura. Va formar part del nucli fundador de "Dau al Set" (1948), endinsant-se en l'informalisme matèric i la pintura de signes per desenvolupar una obra molt personal i de gran força expressiva, plasmada en l’ús de materials aliens a l’expressió plàstica academicista i en l’experimentació de noves tècniques, sovint en grans formats. Als anys 50 ja gaudia de ple reconeixement internacional: els anys 1952, 1958, 1979 i 1993 va participar a la Biennal de Venècia (aquest darrer any la seva instal·lació "Rinzen" guanya el Lleó d’Or del certamen), i el 1959 i el 1964 va exposar a la Documenta de Kassel. Paral·lelament, continuava desenvolupant la seva obra, convençut del poder de transformació de l'art, fet que aporta una dosi de misticisme al seu treball. En aquesta època, Tàpies va centrar el seu missatge en la revaloració del que es considera baix, repulsiu, material, sense girar l'esquena al moment històric i polític que l'acompanya. Així doncs, a finals dels anys seixanta i començament dels setanta, el seu compromís polític s’intensifica i les obres d’aquest període tenen un marcat caràcter de denúncia i de protesta. Més endavant, ja a la dècada dels vuitanta, s'accentua el seu interès per la cultura oriental, gestat des dels anys de la postguerra i esdevenint una influència filosòfica fonamental en la seva obra pel seu èmfasi en allò que és material, per la identitat entre l'home i la natura, i per la negació del dualisme de la nostra societat. Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, Tàpies va desenvolupar una activitat intensa en el camp de l’obra gràfica. Així mateix, també fou autor de diversos assaigs, alguns traduïts a diversos idiomes. Pel que fa a reconeixements i guardons, fou distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona (1976), la Medalla d’Or de les Belles Arts (1982), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1995) i el Premio Nacional de Grabado y Arte Gráfico (2002). L'any 1984 va crear la Fundació Antoni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art contemporani, posant una atenció especial a l’anàlisi del seu paper en la formació de la consciència de l’home modern. Font: Fundació Antoni Tàpies
Llegir més

Bibliografia

  • FERRER, E. "La Bienal de París. Grandeza y miseria de la imagen". Lápiz (maig 1985), núm. 25, p. 16-21. CARMEN PENA, M. "Paisaje español del XIX. La mirada renovada". Lápiz (maig 1985), núm. 25, p. 28-38.
  • CIRICI, A. "Dossier Tàpies". Guadalimar. Interiores y fachadas de Amalia Avia (febrer 1981), núm. 57 (any VI), p. 23-34.
  • PUIG, A. "L'angoixa de Tàpies (1923-2012)". Bonart. L'angoixa de Tàpies (1923-2012) (2012), núm. 149, p. 16-27.
  • "Antoni Tàpies". Art Espanyol Contemporani. Col·lecció de la Fundación Juan March (1977),
  • ADES, D. SCHWABSKY, B.; TÀPIES, A. Tàpies. Des de l'interior 1945-2011. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 2013. 978-84-88786-40-1