Goya Lucientes, Francisco de

pintor

BIO

GRAFO

Goya Lucientes, Francisco de
Vicente López. "Retrato del pintor Francisco de Goya", 1826. Museo del Prado, Wikimedia Commons.
Naixement
1746
Defunció
1828
Professió
pintor
Lloc de naixement
Fuendetodos
Lloc de defunció
Burdeus
Biografia
Francisco de Goya és un dels artistes més influents de la pintura espanyola, desenvolupant un estil proper al romanticisme que obre les portes a la pintura d'època contemporània i esdevenint un precursor de les avantguardes pictòriques del segle XX, altament reconegut i valorat tant per la seva pintura de cavallet i mural com per l'obra gràfica i els dibuixos. Després de formar-se a la seva terra natal en la línia del barroc tardà, l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on entrà en contacte amb un incipient neoclassicisme, una estètica que adoptà com a pròpia quan es va instal·lar a Madrid a Madrid a mitjans de la dècada del 1770 per treballar com a pintor de la cort. Paral·lelament cal fer menció del treball pintoresquista i costumista més rococó que realitzà com a pintor de cartrons per als tapissos de la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara. L'any 1793 patí una greu malaltia que el feu evolucionar cap a una pintura més creativa i original, que fa servir temàtiques menys amables que les que havia pintat per a la decoració dels palaus reials. Una sèrie de petits quadres en llauna, als que ell mateix denominava "de capritx i invenció", iniciaren la fase madura de l'obra de l'artista i la transició cap a l'estètica romàntica. En tot cas, la seva obra reflecteix el convuls període històric en què va viure, particularment per les conseqüències de la Guerra de la Independència Espanyola (Guerra del Francès), de la qual han quedat la sèrie d'estampes "Los desastres de la guerra" que, fent un símil, serien com un reportatge modern de les atrocitats comeses, composant una visió exempta d'heroisme on les víctimes són sempre individus, sense diferència de classe i condició. En relació també amb la Guerra del Francès, un cop finalitzà aquest conflicte pintà dues grans teles a propòsit dels successos del 2 de maig de 1808, que estableixen un precedent tant estètic com temàtic pel que fa a la pintura històrica, ja que no només comenten uns esdeveniments propers a la realitat que viu l'artista, sinó que aquest transmet un missatge universal. La producció artística de Goya va arribar al seu punt culminant amb la realització d'una sèrie de pintures a l'oli sobre els murs de la seva casa de camp, la Quinta del Sordo, popularment conegudes com les "Pintures Negres": en elles, Goya anticipa la pintura contemporània i els diversos moviments d'avantguarda que ja al segle XX renovarien l'estil pictòric. Font: Viquipèdia
Llegir més

Obres (1)

Bibliografia

  • ALFEIRÁN RODRÍGUEZ, J.; FERNÁNDEZ FUERTES, T. Goya grabador. Xunta de Galicia, Conselleria de Cultura, 1994. 84-453-0972-2
  • ANDIOC, R. [et al.]. Goya y Moratín (En Burdeos, 1824, 1828). Bilbao: Fundación Bilbao Bizkaya Kutxa; Museo de Bellas Artes de Bilbao, 1998. 84-87184-43-X
  • ANSÓN NAVARRO, A. Goya. Los desastres de la guerra. Zaragoza: Ibercaja, 2008. 978-84-8324-281-0
  • ARGUIS, M.L. [et al.]. Luis María de Borbón y Vallabriga. Francisco de Goya. Zaragoza: Gobieno de Aragón; Programa Goya 2008; Fundación Goya en Aragón, 2007. 978-84-8380-072-0
  • BARÓN, J.; REYERO, C. De Goya a Gauguin. El siglo XIX en el Museo de Bellas Artes de Bilbao. Bilbao: Museo de Bellas Artes de Bilbao, 2008. 978-84-96763
  • BELTRÁN, M.; PÉREZ, M. Los dibujos de Goya. Zaragoza: Museo provincial de Zaragoza, 1978. 84-600-1239-5
  • BOZAL, V.; LOMBA, C. Goya y el mundo moderno. Barcelona: Lunwerg Editores; Fundación Goya en Aragón, 2008. 978-84-9785-549-5
  • BUENDÍA, J.R.; MENA, M.; PITA, J.M. Goya en San Antonio de la Florida. Museos Municipales de Madrid, 1999. 84-7812-484-5
  • CARRETE PARRONDO, J. "El singular Goya artista gravador podia plasmar observacions personals que no li eren permeses en les obres d'encàrrec...". Nexus. Goya Schubert 250 aniversari. (desembre 1996), núm. 17, p. 2-19.
  • CENTELLAS, R. La Tauromaquia. Francisco de Goya. Grabados, edición de 1921. Zaragoza: Diputación General de Aragón; Departamento de Educación y Cultura, 1996.
  • CENTELLAS SALAMERO, R. De Goya al cambio de siglo (1800-1920). Pintura española y europea en la Colección Ibercaja. Zaragoza: Museu d'Art Jaume Morera; IberCaja, 2001. 84-8324-108-0
  • Cuatro grabadores universales: Rembrandt, Goya, Picasso, Solana. Murcia: Museo Ramón Gaya, 1996
  • De Goya a Gauguin: El siglo XIX en la colección del Museo de Bellas Artes de Bilbao. Madrid: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana; Caja Duero, 2006. 84-95610-92-2
  • DD.AA. Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya. A l'entorn de la Col·lecció Naseiro adquirida per al Prado. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2007. 978-84-8043-171-2
  • FAUQUE, J. Francisco De Goya. Madrid: Ayuntamiento de La Coruña; Los Amigos de la Casa de Goya; Centro Cultural Casa de Goya de Burdeos, 1985
  • GIL, M. C.; RINCÓN, W.; SENAO, J.I. Goya-Bayo. Según los caprichos. Zaragoza: Consorcio Cultural Goya-Fuentedetodos; Diputación Provincial de Zaragoza, 1998
  • Goya e Italia. Madrid: Turner; Fundación Goya en Aragón, 2008. I v. 978-84-7506-824-4;
  • Goya en el Museo de Pontevedra. Pontevedra: Diputación de Pontevedra; Consejo de Pontevedra, 1996. 84-88363-84-2
  • La memoria de Goya (1828-1978). Zaragoza: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y Deporte, 2008. 978-84-8380-087-4
  • L'imaginari d'Eugenio Lucas. La influència de Goya a la poètica romàntica. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2008. 978-84-8043-192-7
  • Los caprichos de Goya. Facsímiles de los grabados originales. IberCaja, Obra social, 1997
  • MARTÍN, L. Petita història de Goya. Editorial Mediterrània; Caja de Madrid: 1996, 84-85984-77-3)
  • MULLER, P.; MATILLA, J.M.. Dibuixos espanyols a la Hispanic Society of America. Del segle d'or a Goya. Barcelona: Museo Nacional del Prado, 2007. 978-84-8043-170-5
  • RINCÓN, W.; TORRALBA, F. Dos bocetos de Francisco de Goya para la Iglesia de la Exaltación de la Santa Cruz de Zaragoza. Madrid: Comisión regional del patrimonio cultural de la Iglesia en Aragón, 1992. (Monografías Aragonia Sacra)
  • RÍOS, S.; ESAÍN, J. Estudio Goya. Paisajes y figuras. Zaragoza: Obra social y cultural de Ibercaja, 2001
  • TORRALBA SORIANO, F. Grandes artistas. Goya. Navarra: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja; IberCaja, 1996. 84-88793-83-9