Dipòsit de la Col·lecció Nacional d'Art Contemporani, 2018
Descripció
La nacionalitat es concep com la qualitat que infon a una persona el fet de pertànyer a una comunitat nacional organitzada en forma d’Estat. Apàtrida por voluntad propia sorgeix de la desidentificació de l’artista amb l’estructura Estat-nació i del seu rebuig a la nacionalitat com a construcció identitària imposada.
Güell va sol·licitar a vàries institucions estatals de renunciar a la nacionalitat adquirint l’estatus d’apàtrida, petició que fou denegada sense argumentacions. En resposta a aquesta negativa, l’artista va encarregar a una advocada un informe basat en la legislació espanyola que va revelar que només es contempla la pèrdua de la nacionalitat com a càstig imposat per l’Estat, i en cap cas la possibilitat que una persona pugui renunciar a tenir nacionalitat.
Partint de l’Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, segons la qual ·tots els ésser humans naixem lliures”, Güell va encarregar a la mateixa advocada un segon informe per tal de saber si, a través del dret d’autodeterminació, podia renunciar a la nacionalitat. La investigació va revelar que aquest dret només es contempla com un dret col·lectiu en vies de la creació d’un Estat o nació, és a dir, que aquest dret només permet reproduir la mateixa estructura.
Després d’un any i mig, el Ministeri de Justícia va notificar que la petició és inviable: el marc regal vigent no contempla que puguin existir persones sense nacionalitat per voluntat pròpia. És a dir: cada persona ha de pertànyer obligatòriament a un Estat. I, tot i que l’Estat no permeti renunciar-hi, sí que es reserva el dret a expulsar.
Galeria ADN