En femení
Aquesta mirada és un recorregut per les obres d’algunes artistes de la col·lecció, des de principis de segle XX fins a l’actualitat. Ens permet mostrar tant l’evolució de l’art en aquests temps com la projecció de les problemàtiques de gènere, a través de les obres de les dones artistes.
Paisatge de la Vall d'Aran
Núria Llimona
Cistell de flors
Antònia Ferreras
Bàrbara/Retrat II
Neus Buira
La panxa de la terra escombrada II
Eulàlia Valldosera
Paisatge de la Vall d'Aran
1959
Especialitzada en el gènere del paisatge, Llimona va viatjar sola per tot Catalunya i l’estranger buscant llocs en els quals es sentís identificada. Viatges que eren una manera de viure la seva llibertat.
Cistell de flors
c. 1926
Seguint els cànons de l’època, Antònia Ferreras va ser una pintora de flors. Malgrat tot, va atrevir-se a utilitzar formats apaïsats i més grans del que era habitual en pintures femenines.
Bàrbara/Retrat II
1993
En la producció artística de Buira destaca el gran interès pel “jo” i la recerca de la identitat en un món despersonalitzat.
En aquesta fotografia el gènere és indefinit i ens incita a pensar en la puresa de l’ésser humà.
La panxa de la terra escombrada II
1991
Aquesta fotografia és el document gràfic d’una performance, en que l’artista intenta mostrar l’efecte que la seva addicció al tabac provoca en el seu cos. Una reflexió sobre el propi cos i la relació amb el món que l’envolta.
Sense títol
1969
Pionera de l’art abstracte català des de la visió femenina, Siré firmava sovint només amb el cognom perquè no jutgessin el seu art pel fet de ser dona. En aquest dibuix destaca l’estructura geomètrica quasi minimal i la utilització de tècniques senzilles i quotidianes com el llapis i el retolador sobre paper.
Sade
1999
Fotografia d’una performance en que la mateixa artista n’és la protagonista. La recerca de la identitat personal ens porta a parlar dels rols i els estereotips femenins a través de diversos elements: el maquillatge, la bellesa moderna, la sexualitat del nu.
Atzar
1981
Aquesta artista autodidacta s’atreví a treballar l’escultura amb materials durs, poc utilitzats tradicionalment per les dones.
Atzar, és una antiga peça d’un molí de grava descontextualitzada. La peça li recorda un os que l’artista remodela fins a donar-li una forma suau i ondulant.
Sense títol (Monstruas)
1997
La pintura realista d’aquesta dona amb la mirada desorbitada i perduda, ens interroga sobre la identitat. Una dona que existeix des del seu dolor i la seva monstruositat. El personatge es converteix en realitat en una exaltació del gènere femení, una burla als estereotips femenins creats all llarg de la història pel gènere masculí.
Leche derramada III
1999
L’acció de vessar la llet ens incita a pensar en la maternitat i les seves implicacions positives i negatives. Captant l’instant amb tant detall, l’artista aconsegueix assimilar la fotografia a una pintura abstracta.
Loto
2000
Aquesta pintura potencia les formes orgàniques en les quals habiten la sensibilitat i la delicadesa. Els motius vegetals rítmics i paral·lels evoquen metafòricament la feminitat. El vellut, com a contraposició a la pintura, ens remet al luxe, als somnis i a l’exotisme.