El MORERA, Museu d’Art Modern i Contemporani ha ha dedicat tota una jornada a la performance com a fenòmen artístic.

Taula rodona

Organitzada conjuntament amb el Teatre municipal de l’Escorxador

Des de fa almenys deu anys, l’art de performance suposa una autèntica transformació del museu contemporani, tant de les seves funcions expositives com de les de conservació. Com s’exhibeixen actes quotidians que originalment van ser produïts a la intimitat de l’estudi o fins i tot de la casa? Quin és el règim d’adquisició d’obres etèries i que es basen en gran mesura en la desmaterialització? Com és el públic transformat en la seva actitud expectant davant d’obres que en reclamen la participació? Quina història està escrivint el museu quan col·lecciona obres de performance determinades? han esta algunes de les qüestions abordades.

Participants:

Aimar Pérez Galí, ballarí, coreògraf i pedagog, és un professional de la dansa contemporània que ha desenvolupat una línia de recerca al voltant del moviment, la dansa i la seva història que ha fet que entrés per la porta gran a l’escena de les arts visuals.

Lola Hinojosa, responsable de la Col·lecció d’Arts Performatives i Intermèdia al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Els seus principals àmbits de recerca són performance, imatge en moviment i teoria de gènere.

Jesús Navarro, director del MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, historiador de l’art, comissari d’exposicions. El seus principal àmbits de treball és l’art del segle XX i el museu que dirigeix ha estat un dels primers en incorporar la performance en les col·leccions del museus espanyols.

Posteriorment Aimar Pérez Galí ha activita la seva obra “Sudando el discurso. Una crítica encuerpada”, obra pertanyent a la col·lecció del Museu, adquirida amb motiu de la X Biennal Leandre Cristòfol (2017) organitzada pel Centre d’Art La Panera de Lleida  

Aimar Pérez Gali, ballarí, coreògraf i pedagog, Aimar Pérez Galí és un professional de la dansa contemporània que ha desenvolupat una línia de recerca al voltant del moviment, de la dansa i de la seva història que l’ha fet entrar per la porta gran a l’escena de les arts visuals. Des de la convicció que el ballarí no és únicament el traductor que interpreta el text del coreògraf, Pérez Galí es considera un subjecte que genera discurs en la seva pràctica, on la recerca sobre la història de la dansa, el rol dels ballarins i la seva vessant més humana també hi juguen un paper fonamental.